Els germans Joe i Anthony Russo han aconseguit posar un focus a tot el que fan gràcies a les seves aportacions a l'Univers Cinematogràfic de Marvel, i més en concret al díptic que ha tancat l'arc dramàtic de la saga Avengers: Endgame, a banda de ser una obra extraordinària, també és i segurament serà molt temps el film més taquiller de la història del cinema. A Manhattan sin salida només exerceixen de productors, però la presència del seu cognom als crèdits ja és motiu més que suficient per parar-hi atenció.

L'altre atractiu indiscutible d'aquest thriller és Chadwick Boseman, ja que el protagonista de Black Panther també hi exerceix de productor i apareix a gairebé tots els plans del film.

És veritat que tot aquet conglomerat de noms pot aixecar unes expectatives que la pel·lícula no aspira a generar: és, al final, un policíac tan correcte com oblidable, sense que això sigui un desmèrit. La història comença quan dos homes assalten la botiga d'un narcotraficant i, durant la seva fugida, abaten un grup de policies que eren a la zona. L'agent encarregat del cas, André Davis, ordena ràpidament que es tanquin els ponts de sortida de Manhattan per impedir que els assassins s'escapin. Però ben aviat comença a adonar-se que hi ha preguntes difícils de respondre. Què hi feien tots aquells policies abatuts rondant per l'amagatall del narcotraficant? Per què la investigació sembla provocar tants recels entre els seus superiors?

Durant els seus 100 minuts i escaig (s'agraeix trobar-se un thriller que no superi les dues hores de metratge), el director Brian Kirk executa un film de suspens que també es permet alguna escena d'acció pirotècnica i que compensa l'acumulació de girs tirant a previsibles amb una bona descripció de personatges. Al costat de Boseman, destaca el carisma de Sienna Miller, Taylor Kitsch, J.K. Simmons, Stephan James, Victoria Cartagena, Gary Carr i Keith David, que són els qui finalment donen sentit a un film clarament deutor dels policíacs dels anys 70. Un altre factor determinant de la solvència de la pel·lícula és la banda sonora de Henry Jackman, amb qui els Russo ja van treballar a Soldado de invierno i Civil War.

Consulta la cartellera aquí.