Un matrimoni de jubilats torna al poble dels seus ancestres en l’intent de recuperar uns documents ocults. Busquen esbrinar la història de dos dels seus avantpassats que havien participat en els sagnants fets de la Fatarella de 1937, i el de Santiago Salvador, l’autor de l’atemptat al Gran Teatre del Liceu. Aquest és el punt de partida de l’apassionant història narrada a la novel·la La doble mort d’un anarquista, de l’escriptor Josep Gironès, publicada per Pagès Editors.
La Terra Alta sempre ha estat un lloc especial de Catalunya...
Principalment per ser una zona aïllada i pobra, però sobretot per la incidència que fins fa poc tenien el caciquisme i l’Església en el món rural.
La Fatarella el 1937. Què va generar el conflicte i les morts?
La Fatarella era fins a l’inici de la Guerra un poble on tothom intentava sobreviure a partir d’una miserable l’agricultura de secà. Quan els agricultors de la vila es van negar a entrar a la col·lectivitat anarquista van començar els problemes. No entenien que les seves terres anessin a parar a persones que venien de fora i no sabien ni conrear-les. I va ser a partir de l’ultimàtum de la CNT-FAI, que va amenaçar de mort als pagesos, quan aquests van intentar defensar-se.
L’episodi prepara els fets que van tenir lloc el maig del 37 a Barcelona?
La violència exercida pels anarquista a la Fatarella i en altres pobles va ser un avís per a la Generalitat. Tot això va ajudar als fets de maig que van significar la fi del poder anarquista.
Sembla que hi ha una gran confusió sobre aquella època...
La Guerra Civil ha estat explicada pels que la van guanyar. La violència s’ha exercit a Espanya de forma intermitent per part d’algunes institucions que van de la mà del poder econòmic. És probable que la violència anarquista fos la resposta, mal organitzada, a la violència institucional i empresarial.
Per què avui se santifica Companys oblidant-se dels afusellaments, les txeques...?
Es parla de Lluís Companys perquè és l’únic president democràtic de tota Europa que va ser afusellat pel feixisme, després de ser detingut de forma il·legal i torturat. Els afusellaments i assassinats del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya van ser una mala resposta al cop d’Estat, mentre que les txeques van ser un sistema de tortura que cal criticar. Amb tot, la violència exercida pels contraris a la República abans, durant i després de la guerra va multiplicar per molt la violència de la República.
Com Santiago Salvador, els anarquistes de llavors anaven a per totes?
Ell és la primera baula d’una cadena que ajuda a explicar la realitat de l’anarquisme. Un de tants que van pagar amb la seva vida el haver intentat canviar una societat que encara avui té la riquesa molt mal distribuïda. Els anarquistes de llavors eren tipus valents, tot i la violència que patien.
Paral·lelismes?
Els grups que viuen de la riquesa llavors i ara són capaços de qualsevol cosa per mantenir els seus privilegis.
S’ha oblidat la història?
Els escriptors tenim l’obligació d’intentar obrir els ulls a aquesta part de la societat que vol saber. Potser a força de petits esforços alguna vegada siguem capaços de transformar la nostra societat i fer-la més justa.
