Això és el que he sentit aquest matí de dijous durant l'entrega del premis Flaona i Ceba convocats per l'associació Comerç Figueres.
Resulta que, si bé diu la dita popular que "tres, eran tres las hijas de Elena" i que "ninguna era buena", en aquest cas eren tres els regidors masculins suposadament dolents que havien estat nominats per rebre una particular però pública reprovació de les seves actituds o dels seus comportaments o decisions en el seu paper de governants o opositors, ja que els implicats eren Masquef de CiU, Casellas del PSC i Borrego del PP. Segons l'opinió dels convocants, diuen que "els han fet plorar" el primer per una desencertada gestió dels mercats municipals, el segon per voler reduir la zona blava d'aparcaments, i el tercer per haver opinat en les xarxes públiques que no li havia agradat un esdeveniment per ells organitzat. Al marge de qui pugui tenir raó en cada un dels temes en debat, els punidors o els reus, jo els invito d'antuvi a valorar quines de les tres conductes sotmeses a càstig vostès considerarien més punyent pels interessos d'aquesta associació que, en la seva pròpia valoració són, al final, els de la ciutat en el seu conjunt. (Parin un moment, si us plau, la lectura, i decideixin).
Doncs bé, saben qui ha estat elegit mereixedor del vot de reprimenda dels associats electors? Doncs Diego Borrego. Però, agafin-se, saben per què? Doncs en paraules del presentador de l'acte, "segurament com a càstig per la política que està desenvolupant el seu partit des de Madrid envers Catalunya".
Ho reconec, no me'n sabia avenir i no he pogut deixar d'exclamar que era una vergonya que un acte d'estricte caire sectorial local, que a més, volia gaudir d'un to festiu, es veiés entelat per dinàmiques partidistes i es descarreguessin possibles ires polítiques sobre un mer regidor que, a cadascú el seu, posa tot el seu interès en benefici de la ciutat. Què tenen a veure les cebes amb les cireres d'arboç? O no es pot discrepar de la bondat d'un acte del Comerç figuerenc sense córrer el perill de ser declarat anatema ciutadà i català per ser d'un determinat partit? On és la democràcia?
El maniqueisme està emplenant les nostres capacitats de raciocini fins als límits de crear, si no ho ha aconseguit ja, una societat insofrible en la que la gent, pel cap baix, es mira de reüll i de mica en mica va provocant una convivència cada dia més difícil.
Ara bé, observador del llenguatge corporal com sóc, m'ha semblat que la mateixa alcaldessa intentava, mitjançant un somriure forçat, dissimular el seu disgust davant el desencert justificatiu de la decisió. M'hauré equivocat?
