El barri de Sant Joan, amb una majoria de veïns d'ètnia gitana, serà un dels reptes que es trobarà el proper govern municipal a Figueres. Els sis candidats reconeixen que la degradació del barri es pot convertir en "crònica" si no s'hi actua amb "decisió i consens" i reclamen una major implicació de la resta d'administracions. Mentre l'actual alcaldessa, Marta Felip, destaca que ja s'ha iniciat la "dignificació" del barri, la resta de grups critiquen que les actuacions del Govern de CiU són purament "cosmètiques" i que cal, deixant de banda el partidisme, actuar a fons amb recursos i un full de ruta clar copiant, si cal, models d'èxit com, per exemple, la remodelació feta a les "Vivendes del Governador" de Barcelona.
Els sis candidats reconeixen que el barri de Sant Joan és una de les assignatures pendents de la ciutat des de fa anys i que per evitar que la seva degradació cronifiqui i s'estengui als barris veïns cal actuar amb rapidesa i amb un full de ruta clar. Un full de ruta que ha d'incidir, diuen, especialment en l'àmbit urbanístic i que ha d'anar acompanyat d'una forta inversió. Afegeixen que malgrat que s'ha fet més evident aquest mandat arran de l'assassinat de Tots Sants, els problemes del barri amb el tràfic de drogues, per exemple, s'arrosseguen des de fa molts anys perquè, com denuncien els grups de l'oposició, "no hi ha hagut voluntat política per buscar solucions".
En definitiva, els caps de llista coincideixen a assenyalar que la solució passa per invertir més recursos dels destinats fins ara en un barri amb unes necessitats i problemàtiques concretes. En aquest sentit, però, tots coincideixen també que Figueres no podrà afrontar tota sola el repte i que cal una implicació econòmica de la resta d'administracions. Una implicació, recorden, que sí que s'ha produït en altres ciutats amb problemàtiques similars com ara Barcelona, Sant Adrià del Besòs o l'Hospitalet de Llobregat.
Per això, diuen que s'han de copiar els models d'èxit implantats en aquests indrets. En aquest sentit, el candidat del PSC, Pere Casellas, posa com a exemple l'actuació urbanística que l'Ajuntament de Barcelona va fer a les "Vivendes del Governador", al barri del Verdum, on es van transformar prop de 1.000 habitatges construïts als anys 60 per acollir els barraquistes de la ciutat, en habitatges nous de protecció oficial. Una actuació que ha estat un model per a iniciatives posteriors pel fet d'aconseguir transformar un espai urbà degradat gràcies a la col·laboració de diverses institucions.
Malgrat que la candidata de CiU i actual alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, assegura que l'actual govern ja ha començat les actuacions, la resta de grups critiquen que el projecte urbanístic iniciat amb l'enderroc de 44 habitatges al barri és una solució purament cosmètica que no incideix en l'arrel del problema.
En aquest sentit, el candidat de Compromís d'Esquerres, Xavier Monfort, recorda que CiU "va vendre" que l'estació de l'alta velocitat i la urbanització del seu entorn serviria per cohesionar el barri de Sant Joan amb la resta de la ciutat i que no ha estat així. És per això, afegeix, que no creu que enderrocar unes quantes cases serveixi de gaire quan "el gran esforç ha de ser social".
L'alt absentisme escolar
Tant la CUP com ICV creuen que la màxima prioritat ha de ser invertir en educació per construir els pilars de futur del barri. Monfort recorda que el barri té una taxa elevadíssima d'absentisme i abandonament escolar i que fins i tot hi persisteix l'analfabetisme. En aquest sentit, Natàlia Sànchez, de la CUP, creu que s'hauria d'invertir en l'escola del barri, la Pous i Pagès, i fomentar com a eina de cohesió aspectes singulars de la cultura gitana que pugui ajudar el col·lectiu a sentir-se més arrelat al teixit associatiu de la ciutat.
El candidat d'ERC, Albert Testart, creu que el futur del barri passa perquè els 21 regidors del consistori, deixant de banda interessos partidistes, treballin plegats amb "constància i decisió" i amb un full de ruta clar. Un punt de vista que comparteix la candidata del PP, M. Àngels Olmedo, que, tot i criticar que ha mancat voluntat política per atacar el problema, reconeix que ara la solució passa "per la implicació de tothom".
Olmedo creu que, a banda de posar-hi més recursos, és bàsic que el consistori treballi per fer complir les ordenances per evitar que es converteixi en un territori fora de la llei. En aquesta línia, Casellas assegura que cal tractar-lo diferent que a la resta de barris de la ciutat "perquè les coses que no són ?iguals no s'han de tractar igual" i que si cal posar més policia que a la resta o més educadors socials i cal fer-ho sense dubtar.
La baralla al cementiri de Figueres entre dues famílies gitanes el dia de Tots Sants de 2013, que es va saldar amb un mort i tres ferits i els posteriors actes de revenja entre els dos clans, va posar el focus sobre Sant Joan. Des d'aleshores, s'ha anat posant en evidència la seva degradació. La proliferació de plantacions de marihuana i un elevat nombre d'habitatges connectats il·legalment a la xarxa elèctrica ha fet que els dispositius policials hagin estat habituals en els últims dos anys de mandat. També s'ha posat de manifest les queixes de veïns dels barris adjacents on el mateix Govern municipal ha admès que s'estava estenent la problemàtica.
Enderrocs a final de mandat
Després dels fets del dia de Tots Sants, l'exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori, Santi Vila, va anunciar una actuació urgent al barri, reactivant un projecte que feia temps que s'arrossegava. L'anunci va agafar forma quan Felip va dir que s'enderrocarien 44 cases com a primer pas d'un projecte urbanístic més ambiciós d'uns 15 milions d'euros de pressupost. Finalment, el passat 22 d'abril es va enderrocar el primer dels habitatges previstos en un procés que s'allargarà més d'un any.
