Doncs sí, benvolguts lectors, el mític Empordà (no sé ben be què és més cridaner, si anomenar-lo mític o surrealista), fent potser també honor a aquesta encunyada frase de vegades políticament interessada que el titlla de terra de pas, s'ha constituït en la comarca gironina que més candidats aporta a les eleccions a Corts (Congrés i Senat) programades per al proper vint de desembre, no sé si en general, però sí sota les sigles d'una formació: la de Ciutadans.
Potser a vostès no els estranyarà però a un servidor sí, i molt, perquè, semblaria una contradicció o controvèrsia entre les idiosincràsies que se suposen o s'asignen, tantes vegades de manera partidísticament interessada, al territori i a aquest partit: ja saben, nacional.cat l'un i espanyolista l'altre. Però sí, sense necessitat d'acudir a la memòria històrica, si fem una mica d'anàlisi ?retrospectiva veurem que és absolutament coherent que els "naranjitos" hagin decidit accedir al filó empordanès per bastir els lideratges de les seves candidatures gironines. Només cal fixar-se que seran un ciutadà de Roses, Fernando López de Castro, i un altre regidor figuerenc, Héctor Amelló, els qui encapçalaran la seva oferta a l'electorat per a les càmeres de representants espanyoles. Que per què dic això? Perquè són Figueres i Roses les poblacions que tradicionalment han facilitat els millors resultats a les ofertes del que ara es vol anomenar com a moviment unionista encara que durant molt temps l'únic representant d'asquest corrent fes i segueixi fent ulls clucs a aquesta realitat i s'estimi més considerar el partit patrimoni familiar d'un cognom que es va traspassant de pare a fills. Sí, sí, facin memòria i recordin com tenint la seva major representació i càrrecs públics, alcalde inclòs, a l'Empordà, hi havia qui s'estimava més (Girona ha estat centralista abans que Armangué, ja com a exalcalde, ho denunciés) candidats de terra endins encara que tinguessin menys tirada popular. (Potser era degut al fet que, malgrat ser del PP i amb connotacions familiars amb l'antiga AP, hi havia dirigents que es consideraven abans catalans que ?espa?nyols o gens espanyols i Roses i Figueres eren un jaciment de vots, però de dubtosa catalanitat). En fi, Què serà, serà, cantava la Doris Day però la decisió de C's em sembla políticament coherent als seus interessos.
