Entre aiguamolls, a l'Alt Empordà, se situa un petit «hospital» per a la fauna salvatge des d'on es vetlla perquè les espècies, moltes protegides, puguin ser ateses de ferides i malalties, rehabilitar-les i alliberar-les de nou al medi. Hi arriben cries, animals ferits i morts. El 2015 s'hi van atendre 1.132 animals, lluny dels poc més de 300 que s'atenien fa deu anys. D'entre els ferits, 247 havien patit traumatismes, 18 havien estat electrocutats, 31 havien patit captures il·legals i 14 havien rebut trets. Des del Centre de Fauna dels Aiguamolls, dins el Parc Natural, també fan educació ambiental i ajuden en investigació i recerca. Aquest espai, que va estar a punt de tancar el 2013, ara està en procés de remodelació. S'ha construït un edifici i falta el segon, on s'ubicaran espais de rehabilitació.
Una cria de petit falciot de 37 grams trobada a Roses és un dels pacients que hi ha aquest mes al centre. Amb tres cries més, ha de ser alimentat amb insectes per créixer fins als 750 grams, moment en què podrà ser alliberat i que podrà emprendre el viatge cap a l'Àfrica. De les cries se'n cuiden els tres treballadors del centre: Berto Minobis, responsable; Maria Pifarré, veterinària; i Jorge García, rehabilitador, a banda d'un grup de voluntaris que en pics de feina -com l'estiu, amb 350 ingressos- són imprescindibles. Pel bon temps «ens estem trobant que encara estan criant i els queda un llarg viatge», assenyala Pifarré. No hi ha prou personal i se'ls emporten a casa per seguir alimentant-los perquè «si no, no tindria sentit fer-ho», assenyala Minobis. La cria està a la sala de cures. Aquí se'ls revisa i se'ls tracta. I com que l'espai de rehabilitació abans d'alliberar-los encara està lluny -s'han de fer noves instal·lacions-, solen fer-hi la recuperació de les cries d'aus petites.
En el cas d'animals a qui els calgui una atenció veterinària, se'ls trasllada a l'UVI. Aquí reposaven fa uns dies un gamarús i tres tortugues petites. La resta de l'edifici compta amb una sala de raigs x (encara sense funcionar), magatzem (tenen aliments a punt per a qualsevol espècie) i cuina, entre altres serveis, així com la zona de necròpsies. Encara no està operatiu al cent per cent i falta material.
Ferits per trets o electrocutats
La majoria d'animals que porten particulars o forestals són aus o mamífers. Dels ferits, els traumatismes són majoritaris. Minobis lamenta que sempre n'hi ha per trets i diu que creuen fermament que «l'error de tret no existeix».
Una segona part de la rehabilitació és l'entrenament per ser alliberats. Ara es fa a les velles instal·lacions, dins el parc però lluny de l'edifici principal. Un rapinyaire s'entrena en una gàbia de vol abans de ser alliberat. L'any vinent esperen tenir més gàbies i millors instal·lacions. Segons ha confirmat el Departament de Territori, tenen els permisos i, pendents del finançament, esperen executar-lo el 2017. També esperen renovar el contracte a dos treballadors que no són fixes.
Al centre també hi arriben animals morts als que fan necròpsies; fan informes per a expedients pericials o sancionadors; porten a terme activitats d'educació ambiental i ajuden en la recerca i investigació. L'espai va néixer el 1984 de la mà d'Iaeden, qui fa tres anys el va salvar del tancament garantint el finançament. El 2007 es va integrar a la Xarxa de Centres de Fauna i la Generalitat assumia totes les despeses, però el 2013 va decidir tancar-lo. Actualment hi torna a haver al capdavant la Iaeden, amb un conveni amb la Diputació i la Generalitat que permet adequar el nou centre i assumir el cost del personal.
