El diari electrònic Crónicaglobal publicava dilluns passat el part diari d'empreses catalanes que, segons el Boletín Oficial del Registro Mercantil, havien traslladat la seva seu social fora del territori sota direcció i control polític i administratiu de la Gencat.cat.

Fins a vint-i-dues entitats citava per aquest dia, algunes d'elles, filials d'altres amb noms prou coneguts, les matrius de les quals ja ho havien fet amb anterioritat; per exemple, Gas Natural Fenosa, la «catalana» resultant, per una banda, de la fusió «amistosa» entre Gas Madrid i Catalana de Gas y Electricidad -compensació socialista a la «nacionalització» de FECSA per haver-la passat a l'INI pel sanejament dels seus comptes plens de números vermells pel deute de les nuclears- i, per l'altra, de l'adquisició d'Unión Fenosa al Florentino, que s'havia format de la fusió de la gallega Fenosa i la madrilenya Unión Eléctrica, ja que no ho van poder fer amb ENDESA.

Com poden veure, els avatars polítics no només de seus bancàries han anat deixant orfe la capital, sinó també d'energètiques, però d'entre la vintena citades, la que més em va cridar l'atenció, segurament per la proximitat, segurament pel record que en alguns moments van ser clients meus quan van ampliar la antiga fàbrica a Vila-Sacra, segurament per ser client seu d'articles d'escriptura i papereria a la seva botiga amb decoració dissenyada pel pintor Lleixà, va ser la, diguem que originàriament figuerenca, García de Pou.

« García de Pou SA, de Ordis (Girona), se proclama líder de España en la fabricación de menaje para hostelería. Se ha instalado en Madrid» és la cita concreta del diari.

A la seva pàgina web expliquen (tradueixo): «El 1884, Luís García, primer cap de l'estació ferroviària de Figueres i casat amb Francisca de Pou, donà un canvi radical a la seva vida i creà un taller manual de bosses de paper que anomenà García de Pou. Durant el segle XX, l'empresa prosseguí la seva marxa en la impremta tradicional. Però amb l'arribada de l'auge turístic dels 60, Luís García, membre de la quarta generació familiar, decideix consolidar les activitats industrials enfocant els seus esforços en el mercat de l'hostaleria, la restauració i el càtering. El 1974 l'empresa es trasllada de Figueres a Vila-Sacra i, el febrer de 2002, a Ordis. Una situació logística privilegiada per abastar els mercats del sud d'Europa».

Segur que alguns diran que és degut a les porres i a l'aplicació del 155.