17 de juny de 2018
17.06.2018

L'històric Talgo torna a Portbou

Ha estat restaurat i tornarà a circular per les vies | L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Badalona espera que en un futur pugui arribar fins a Ginebra

18.06.2018 | 09:36
L'històric Talgo torna a Portbou
El tren, ahir, a l´estació de Figueres, un dels punts on es va aturar.

L'històric tren Catalan Talgo, un Talgo III RD, platejat i vermell, que va ser un dels més ràpids i moderns que feien trajectes internacionals, va reaparèixer ahir en un trajecte de Barcelona a Portbou. Amb l'objectiu que algun dia pugui fer més viatges i arribar fins a Ginebra, l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Badalona amb el suport del Museu del Ferrocarril de Catalunya n'ha impulsat la restauració i la posada en circulació. Els que ahir van pujar al tren van viatjar per la costa i fins a la frontera.

L'1 de juny de 1969 es posava en servei i feia el darrer trajecte el 18 de desembre del 2010. El 2014 es va recuperar amb un viatge. El darrer va ser fa gairebé tres anys.

El president de l'Associació, Santiago Gómez, ha explicat que s'han anat restaurant part dels catorze cotxes que l'integraven inicialment. Encara en queden quatre per restaurar. «La idea final és que, quan estigui tot el tren complet, pugui algun dia tornar a fer el trajecte Barcelona-Ginebra».

Unes 150 persones viatjaran avui des de Barcelona passant per la costa, per Badalona i Mataró, Girona, Figueres i Portbou, on arribarà a les 11:56. A la tarda farà el viatge invers.«És una oportunitat de viatjar en un tren històric», diu Gómez.

El Talgo és un tren de disseny espanyol amb cotxes curts i més baixos. El seu nom prové de Tren Articulat Lleuger Goicoechea Oriol, el nom del seu inventor. El tren es va anar millorant amb diferents models. El Talgo III RD, arrossegat per la locomotora Virgen del Carmen, era capaç de circular a dos-cents quilòmetres per hora.

La revolució dels seixanta també era present en un tren amb uns interiors moderns.

Vagons de primera i de segona

El tren està dotat de vagons de primera classe i vagons de segona. També disposa d'un cotxe-cafeteria i un furgó d'equipatges.

Una de les seves peculiaritats era l'ample variable, que li permetia adaptar-se a vies d'amplada diferent amb un sistema que evitava canviar d'eixos i perdre molt de temps. Quan arribava a Portbou, explica el president de l'Associació, «es tallava la màquina i un tractor de maniobres l'arrossegava fins al canviador d'ample», s'aixecava el tren i un mecanisme canviava l'ample per poder circular per les vies europees, més amples que les espanyoles. Consistia a alliberar les rodes que s'empenyien cap al nou ample de via i es tornava a col·locar el forrellat.

El Talgo III RD va ser substituït per un Alvia que reduïa el temps de viatge que es necessitava amb un Talgo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema