Ja fa un parell d'anys, en assistir als actes del Dia de la Guàrdia Urbana de Figueres, em va sobtar que aquesta li fes un reconeixement públic (ara no recordo si també amb medalla) a l'empresa ENDESA per la seva col·laboració en la lluita? antifrau elèctric en el west side figuerenc. No hauria de ser a l'inrevés?, vaig pensar, que sent la distribuïdora la principal interessada en què no se li produeixin avaries, danys i perjudicis i, en definitiva mala imatge, condecorés les policies pel seu suport i protecció en les feines d'inspecció?

Però bé, no és això sinó una anècdota, una oreneta que no fa primavera en tot aquest desgavell energètic en el qual es troba sotmès el gipsy town de la capital i, del qual s'atribueixen, no ens enganyem, de manera política i partidísticament interessada, sinó les principals responsabilitats dels fets, sí una bona part, a qui manca absolutament de competències per resoldre'l: l'Ajuntament figuerenc.

Perquè no, senyors, els ajuntaments no tenen atribuides capacitats administratives per lluitar contra el que sembla ser, de totes totes, un frau energètic imputable a usuaris. Així que de res servirà que la corporació municipal es gasti els sous en la preparació d'una auditoria energètica que només els conduirà a la diagnosi d'antuvi coneguda: les avaries són produïdes pels excessos de potència instal·lada i usada front a la legalment contractada.

El que ens manca és la voluntat d'aplicació del tractament adient perquè diguem-ho clar, hi ha por a les contraindicacions, hi ha temor a les reaccions del malalt. Així que continuem queixant-nos sense fer res o encara potser millor: Com vam fer amb les de Festival i Museu del Circ, retirem les subvencions al Museu del Joguet, i al de l'Empordà, per exemple, i destinem els fons a ampliar les capacitats de les instal·lacions receptores particulars del barri, no sé pas per què, modernament anomenat de Sant Joan. Perquè és clar, és un signe clar de pobresa energètica disposar del corresponent aparell d'aire condicionat a la finestra i haver de pagar pel seu funcionament.

Creguin-me, sé de què els parlo: durant quinze anys vaig ser enginyer a la Delegació de FECSA a aquesta surrealista ciutat i mai se´ns va cremar un transformador. Però, és clar, llavors no vivíem en aquesta idíl·lica i super democràtica República que comencem a albirar.