L'Audiència de Girona ha rebaixat la condemna al caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia al cap i va fer extensiva l'amenaça a altres càrrecs del cos. El tribunal ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa de l'agent aplicant-li l'atenuant d'alteració mental.

Per això, li rebaixa la condemna de 1 any i 3 mesos de presó a 6 mesos. El jutge considera que la malaltia mental que pateix pot afectar la seva impulsivitat i considera que aquesta alteració "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat". L'agent, que està de baixa, no haurà d'entrar a presó perquè el jutjat ha atès la seva petició de suspensió de pena amb la condició que no torni a delinquir durant dos anys.

L'Audiència de Girona ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la defensa del caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va amenaçar de mort l'alcaldessa, Marta Felip. El tribunal li ha aplicat l'atenuant l'alteració mental i li ha rebaixat de pena de 1 any i 3 mesos de presó fixada pel Jutjat Penal 1 de Figueres a 6 mesos. Com que el caporal no té antecedents i la pena és inferior a 2 anys, no haurà d'entrar a presó després que el jutjat hagi acceptat la suspensió de l'execució de condemna amb la condició que no torni a delinquir en un termini de 2 anys.

Els fets van passar el juny de 2015 quan el policia va trucar al cap de Recursos Humans després que l'haguessin expedientat. El policia, que estava de baixa en el moment dels fets i que actualment també hi està, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent.

Durant la conversa amb el treballador, "amb la intenció que les persones a les que s'anava a referir s'acovardissin", va dir-li que mataria l'alcaldessa, l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia "preparats dos carregadors amb setze bales cadascun" i que tant se li'n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap. Quan va proferir les amenaces, el policia disposava d'una pistola i d'una carrabina (que després de rebre la denúncia els Mossos d'Esquadra li van retirar).

El jutjat va donar plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans. A la sentència, recollia que, tot i que tant ell com les víctimes de les amenaces estaven "immersos en un ambient particularment enrarit" i "exemplificat amb els expedients oberts a l'acusat", aquesta circumstància en cap cas implicaria que el treballador tingués intenció de perjudicar al caporal. Així mateix, considerava que el fet que el testimoni expedientés l'ara condemnat no implica "la més mínima animadversió cap a l'acusat" perquè incoar expedients era "inherent" a la seva feina.

La sentència detallava també que els afectats van donar total veracitat a les amenaces. Tant és així que segons va declarar la mateixa alcaldessa, quan l'inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.

El sotsinspector, a més, va declarar que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra " per si de cas".

El jutge considerava que no se li ha d'aplicar cap atenuant d'alteració psíquica perquè tot i que a l'informe pericial constava que l'acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat "no especificat", el document reconeix que "no hi ha cap deteriorament cognoscitiu". Malgrat això, la defensa, exercida per l'advocat Jordi Colomer, va presentar un recurs d'apel·lació que ara l'Audiència ha estimat parcialment.

El tribunal recull que el metge forense va observar en la seva conducta "tic involuntaris" de l'agent i que la malaltia mental que pateix (depressió i trastorn de personalitat) pot afectar la seva impulsivitat. En aquest sentit, "sense desconèixer la possibilitat que existís una malaltia subjacent", considera que l'alteració mental "es manifesta com a conseqüència de la problemàtica laboral del condemnat".