L'oposició no es posa d'acord sobre qui hauria d'encapçalar el govern alternatiu de Figueres. La CUP de Figueres va avançar ahir, a un dia del ple d'investidura del nou alcalde, l'aposta del seu grup i les negociacions dels darrers dies dels grups d'esquerra per tenir un govern alternatiu al PDeCAT. Els cuparies aposten per la portaveu d'ERC, Agnès Lladó, com a alcaldessa, però el PSC s'hi oposa i vol que sigui el regidor Alfons Martínez, número dos del grup municipal socialista.
Paral·lelament, les formacions del bloc d'esquerres (ERC, PSC, CUP i Compromís) estarien intentant convèncer els dos regidors no adscrits, Manel Toro i Núria Galimany, perquè els donin el vot. Amb un vot seria suficient per arribar als onze suports necessaris, però l'exregidor d'Unió, Manel Toro, veu difícil el seu suport. Els cupaires creuen que és urgent un govern alternatiu per la debilitat i mala gestió de l'actual, però les formacions no es posen d'acord en qui hauria d'encapçalar l'alternativa.
Per al PSC, Martínez és «l'únic capaç d'agrupar el suport d'onze vots al plenari de Figueres i resoldre la crisi de ciutat amb un govern ampli i de consens», però admeten que no té el suport d'ERC ni la CUP, que ja haurien manifestat la seva intenció de no votar el candidat socialista.
La CUP, a un dia del ple d'investidura, avançava que s'estava treballant per bastir una alternativa de govern al PDeCAT, tot i admetre la dificultat per sumar majoria. El portaveu de la CUP, Toni Garcia, justifica la postura per «la situació de deixadesa que viu la ciutat. La feblesa d'un govern amb cinc regidors i i la impossibilitat d'establir-hi el mínim pont de diàleg ha encaminat la formació a treballar en aquesta direcció».
Consideren que «el Govern s'ha anat desintegrant a mesura que la legislatura avançava» i que, per responsabilitat cal cercar un canvi de govern, malgrat les dificultats i limitacions que això suposa».
Des d'ERC, insisteixen que la seva candidata és Lladó i asseguren que Figueres «no pot continuar a la deriva, canviar qui posen al capdavant no soluciona res perquè no tenen projecte».
El relleu a l'Ajuntament de Figueres està previst per avui a les vuit de la tarda en un ple d'investidura després del de renúncia de l'actual alcaldessa, Marta Felip. Si l'oposició no suma, Jordi Masquef, el candidat del PDeCAT, que només té 5 dels 21 regidors, podria ser alcalde.
Diari de Girona ja avançava diumenge que els partits d'esquerra a l'oposició (CUP, ERC, PSC i Compromís) han estat posant sobre la taula la possibilitat de fer un govern alternatiu. Sumen 10 dels 21 regidors i això els obliga a buscar un vot més. La resta de forces són Cs, PP, PDeCAT i els dos exregidors d'Unió, ara regidors no adscrits. Aquests darrers tenen la clau.
No volen ser espectadors
Manifesten que no poden quedar-se com a espectadors veient la mala gestió de la ciutat.
El portaveu de la CUP manifesta que «la complexitat del plenari i de la situació de la ciutat ens demana un esforç per cercar els punts d'acord amb la resta de formacions que se situen a l'esquerra». La formació independentista considera que la ciutat necessita amb urgència accions als barris que abordin les problemàtiques del dia a dia dels veïns i les veïnes.
En aquest sentit, tot i admetre que amb mig any no es podran desenvolupar grans projectes, afirmen que podrien realitzar accions concretes que permetrien canviar el rumb de l'actual Govern i que serien valorades per gran part de la ciutadania.
En aquest sentit, la CUP vol assentar les bases per desenvolupar un model de ciutat que vagi més enllà d'aquests sis mesos i que tingui els barris com a punt central.
Fins ahir no hi havia ni els suports garantits ni un candidat comú i s'haurà d'esperar al ple d'avui a les vuit de la tarda. Tot i això, tot indica que l'oposició ho té complicat per sumar i posar-se d'acord.
Manel Toro va apuntar ahir a Diari de Girona la dificultat per donar suport a la coalició que es proposa. Va reconèixer converses amb ERC i el PSC, «però no se'ns va presentar cap programa ni full de ruta, tal com havíem demanat». A més, l'exregidor d'Unió és més proper al Govern -del qual va formar part- i és difícil que renunciï al seu propi programa electoral. L'alternativa «no s'ha treballat i ara de cop hi ha aquesta proposta, que ens agradaria tenir temps de valorar», va explicar.
