El Canigó és una muntanya icònica, i per a molts empordanesos un pic de referència. De la tardor a la primavera sovint apareix amb el cim cobert de neu. Si les condicions meteorològiques acompanyen, és a dir si ha bufat tramuntana o mestral, les vistes des de molts punts de la nostra geografia són imponents. Josep Pla, al que no li agradaven les muntanyes, deia que "quan se m'apareix el Canigó, si el dia és clar, quedo sorprès i fascinat i em fa venir ganes de viure" (Viatge a la Catalunya Vella, 1968). El perfil de colossal magnolia (la metàfora és de Jacint Verdaguer) del Canigó llueix aquests dies majestuós. Ho veiem en aquestes dues fotografies de Basili Gironès, preses des de l'Escala. La primera des de la Punta, amb la roca del Cargol en primer pla; la segona, des del rec de molí i la masia de Can Vilanera.
