18 de desembre de 2018
18.12.2018

Figueres entra a la història de la fotografia amb el primer retrat d'un Quixot el 1889

Els «Anales Cervantinos» del CSIC publiquen la descoberta del professor Soldevilla a partir de l'Àlbum Rubaudonadeu de Cañellas

18.12.2018 | 10:34
El Quixot i Sancho fotografiats pel carnaval de 1889

Pel carnaval de Figueres de 1889, la Societat Coral Erato va presentar dos personatges prou coneguts de l'imaginari popular, el Quixot i Sancho Panza. Ho sabem perquè la fotografia dels dos homes desfilant pel centre de la ciutat ha arribat fins als nostres dies gràcies a l'anomenat Àlbum Rubaudonadeu. La imatge forma part d'una col·lecció impagable que conserva i difon la Biblioteca Fages de Climent.

La presència d'aquesta escena carnavalesca no deixaria de ser un episodi més de la vida social figuerenca de l'època, si no fos perquè el professor de literatura espanyola de l'Institut Ramon Muntaner, Joan Manuel Soldevilla, hagués tingut la curiositat d'investigar si existien gaires imatges reals més, des de l'invent de la fotografia, que mostressin persones vestides com els personatges del famós llibre de Miguel de Cervantes.

La seva sorpresa ha estat, després de contrastar el fet amb els principals experts del tema, que fins avui no s'ha localitzat cap fotografia anterior, a tot el món i de la qual se'n tingui constància, amb una representació quixotesca amb personatges de carn i ossos. Dit d'una altra manera: la troballa de Joan Manuel Soldevilla ha adquirit caràcter de notícia internacional per als estudiosos del món d'El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.

Tant és així, que Soldevilla, animat pel doctor José Manuel Lucía Megías, expert de referència en la iconografia quixotesca, ha publicat un acurat estudi en els Anales Cervantinos del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb el títol «¿La fotografía más antigua del Quijote: Figueres, 1889?».

En el text, Soldevilla descriu el valor de l'Àlbum Rubaudonadeu, el contextualitza en el seu temps i, amb prudència, afirma: «La instantánea está tomada durante las fiestas de carnaval de 1889 i constituye, al menos por ahora y hasta nuevos descubrimientos, la fotografia más antigua de los héroes cervantinos realizada en España».

«Aquesta troballa, tal com hem comentat amb el doctor Lucía, obre noves perspectives en les investigacions de l'obra de Miguel de Cervantes. D'estudis sobre dibuixos, gravats i pintures a partir de l'obra publicada a principis del segle XVII n'hi ha molts i han aprofundit molt en el tema, però l'aspecte de la iconografia fotogràfica està molt menys treballat. Acabem d'obrir una porta molt interessant», explica Joan Manuel Soldevilla.

Reivindicar Cañellas

Ara fa un parell d'anys, l'Institut d'Estudis Empordanesos va dedicar tot un cicle de conferències a parlar sobre la fotografia antiga. Una de les ponències més destacades va ser la que va fer l'investigador figuerenc Joan Cos sobre Josep Maria Cañellas, nascut a Reus el 1856. Ell va ser l'autor del valuós Àlbum Rubaudonadeu. Cos va explicar aleshores que «tret dels dos articles d'Inés Padrosa publicats a la Revista de Girona l'any 1994, i que poden ser classificats com de divulgació sobre l'Àlbum, fins al 2005 únicament existien publicades dues petites referències sobre Cañellas en la bibliografia especialitzada. Hi havia, doncs, un desconeixement general, i fins i tot poca valoració de Josep Maria Cañellas com a autor d'una obra destacable»..

En la conferència es va exposar com l'obra de Cañellas, i especialment els seus nus, ha estat reiteradament utilitzada en publicacions especialitzades de fotografia i les seves imatges han estat utilitzades en algunes exposicions i en alguns casos sense reconèixer-li'n o citar-ne l'autoria.

L'any 2005 queda marcat de manera important en el coneixement sobre Cañellas amb el resultat de les recerques que Anna Capella i Jaume Santaló fan durant tres anys per poder organitzar l'exposició Josep Maria Cañellas, Reus 1856-París 1902 Photographie des artistes, que del 17 de desembre del 2005 al 26 de febrer del 2006 varen permetre veure un centenar de fotografies de l'autor a les sales del Museu de l'Empordà.

A més de l'exposició, es va editar un documentat llibre-catàleg, en el qual varen participar els ja esmentats Capella i Santaló, així com el conservador Pep Parer i el gran expert en fotografia antiga Ken Jacobson. «Podem dir que amb aquesta publicació es comença a fer justícia a la gran importància de Cañellas dins de la fotografia», assegurava Joan Cos.

Poc després, la Delegació a l'Alt Empordà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya va editar un altre llibre important, com és Àlbum 1888-2005, dues visions sobre l'Empordà. Aquesta publicació va ser coordinada pel COAC, concretament pels arquitectes Torrent i Costal. És l'obra de diversos autors (Santaló, Algans, Cos i J. Guillamet) i fotògrafs (F. Guillamet) que fan unes aportacions importants sobre l'obra emblemàtica de Cañellas com és el seu Àlbum Rubaudonadeu. Més recentment, l'Alain Fourquier va publicar un llibret sobre el Cañellas parisenc, especialment sobre les seves instantànies a la Ciutat de la Llum.

555 fotos valuoses

Cinc volums formen l'anomenat Àlbum Rubaudonadeu, custodiat a la Biblioteca Fages de Climent amb 555 fotografies fetes pel reusenc Josep Maria Cañellas entre 1888 i 1889 per encàrrec del mecenes i empresari figuerenc Josep Rubaudonadeu i Corcellés (Figueres, 1841 - Madrid, 1916). L'Àlbum es pot consultar a la Biblioteca a partir de còpies que s'han fet expressament per a aquesta funció. Tanmateix, les imatges de Cañellas també són consultables digitalment des de la pàgina web del centre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook