Ha volgut el destí, o el fatu, que em tornés a trobar amb l'amic amb el qual fèiem les càbales que en la xerrada setmanal amb vostès els vaig transcriure (Haig de rectificar que, segons em va recordar l' Eduard Custey el «Sol» de CiU va ser amb Calvó: En efecte, el 2003 amb quatre regidors i el PSC d'Armangué amb deu posant-se d'adorn al seu gerro una flor del PP per conformar l'absoluta) i, rememorant la conversa, vam considerar que havíem fet l'estimació, que no auguri ni predicció, fent referència als resultats de les municipals del 2015 sense tenir en compte que el 2017 havien tingut lloc unes altres eleccions, les autonòmiques, i que aquestes potser havien deixat algun record de vot en l'electorat que es pogués traduir en el seu pronunciament el proper mes de maig.
Sí, sí, ja sabem que són escenaris molt diferents unes generals, unes autonòmiques i unes municipals però la seva successió pot indicar-nos l'evolució de les simpaties polítiques partidistes de l'electorat.
Així que amb aquest pensament en arribar a casa em vaig posar a buscar els darrers resultats electorals figuerencs i aplicar-los la llei d'Hont com si es tractessin d'unes municipals.
Resultat? Doncs que si els del proper mes de maig fossin similars, la força més votada seria Ciutadans, amb el premi de veure incrementada la seva representació a 6 regidors; la de la nova CiU es veuria reduïda a 6 escons; ERC es projectaria a 5, el PSC es quedaria amb 2 i el PP i la CUP amb 1.
És a dir, previsible govern de coalició, PDeCat-ERC amb, com en els temps d'en Canet, una vicealcaldessa com a pin en la solapa d'un alcalde nacionalista?
Però no, no en facin cas, que això només són càbales, divertimentos preelectorals perquè, per a major dificultat, tindrem el record de les generals del 28 d'abril. I aquest sí que estarà fresc i resultarà definitiu.
