Les situacions d'abús econòmic, psicològic o físic a persones grans són una realitat silenciada i difícil de detectar. Precisament aquest és el principal escull amb què es troben els professionals de l'àmbit social, sanitari i policial i els esforços de les administracions se centren sobretot en sensibilitzar envers aquest fenomen.

Al respecte, l'Alt Empordà és una de les comarques capdavanteres en el respecte a les persones grans i des del Consell Comarcal es lideren diversos projectes coordinats amb altres agents per la seva detecció i intervenció: l'elaboració d'un guia de bon tracte, una taula de treball o formació per a cuidadors en la detecció de casos de maltractament en l'entorn familiar.

Les darreres dades xifren en 92 els casos de maltractaments detectats a la comarca l'any 2017: 14 a Figueres i els 78 restants a arreu, segons l'informe del 2017 del Grup de Treball del Protocol de Maltractaments a les persones grans de les comarques gironines.

Situació preocupant

Es tracta d'una situació «preocupant», per la directora tècnica de l'àrea de Benestar del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Rosa Guixé. Tot i això, destaca que l'Alt Empordà és una de les comarques més detectores. Des de l'àrea de Benestar Social se subratlla que el cas de la comarca i el del conjunt de la demarcació és «atípic», respecte a aquest compromís.

Els casos de maltractaments queden invisibilitzats en la intimitat familiar, i és per això que els esforços se centren en sensibilitzar l'entorn però també les pròpies persones grans. «Una detecció precoç és fonamental i per això cal dotar d'eines els professionals però també empoderar la gent gran. Entre tots hi hem de tenir la mirada posada», destaca Guixé.

Malgrat que el maltractament físic és el més visible, no és el més habitual i fins i tot n'hi ha que no són intencionats. La sobrecàrrega del cuidador, la manca de coneixements o habilitats, el consum de tòxics o trastorns de conducta són alguns dels factors de risc.

Segons explica la psicòloga de l'Àrea de Benestar Social, Glòria Pla, es consideren conductes de maltractament situacions continuades com «no deixar decidir, l'explotació econòmica, crits, xantatge o negligències, com ara que no hi hagi suficients canvis de bolquers».

A l'entorn familiar

Els maltractaments es donen, sobretot, en un àmbit familiar i fins i tot poden arribar a ser no intencionats, cosa que en dificulta més la detecció. Les víctimes solen ser majoritàriament dones, en un 65%.

El Consell Comarcal ha editat una guia sobre el bon tracte que ja ha començat a presentar a diversos municipis de la comarca aquest mes de juny precisament per empoderar els ancians. «Busquem que les persones grans també siguin responsables i prenguin decisions de manera anticipada», diu Pla, com seria un testament vital per evitar futures situacions de risc. «Com a societat ens cal entendre que tots tenim els mateixos drets, tinguem l'edat que tinguem», subratlla.

Manca d'eines i recursos

Però per atacar el problema cal acabar de consolidar encara el treball en xarxa amb tots els professionals implicats i que el conjunt de la societat hi tingui «la mirada posada», apunten des del Consell Comarcal. Des del passat mes de febrer, a la comarca s'ha impulsat una taula de treball per millorar la prevenció i detecció dels casos de maltractaments integrada per ABS de diversos municipis, Serveis Socials, Mossos, la Fundació Salut Empordà i residències geriàtriques.

«No hi ha cap eina especialitzada ni cap mecanisme específic. Ni a la comarca ni enlloc», destaca Guixé. Des del Consell busquen promoure-ho en el marc del Govern català. «No som pioners però hi estem donant un impuls molt gran», explica. Fruit d'aquesta conscienciació, els casos detectats a la demarcació entre el 2016 i el 2017 va augmentar un 36%.

Des de l'Alt Empordà es busca la complicitat de la Diputació, Dipsalut i Generalitat. Però també es posa sobre la taula la falta de recursos, ja que no existeix finançament específic per atendre aquestes situacions, assegura Guixé. «Fer un abordatge en casos de maltractaments és d'una complexitat enorme i el treballador no es pot trobar sol», insisteix. De fet, la taula de treball que es reuneix trimestralment busca generar aquesta complicitat i coordinació.