Vivia a Camallera, anava al gimnàs, parlava sense parar pel seu telèfon mòbil, no se li coneixia cap activitat laboral, canviava de cotxe cada dos per tres i amagava els diners sota la catifa. No fa gaire el van detenir. Era el xofer del lladre de mapes. Curiosament el seu nom polonès es tradueix al català com a Cristòfol, i sant Cristòfol és el patró dels conductors. I conduir era una de les missions que tenia encomanades a la banda que la Policia francesa, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil, va desmantellar i que es dedicava a sostreure mapes dels fons documentals antics que alberguen biblioteques i arxius.

Armats amb cúter i altres eines semblants a bisturís o ganivetes, es feien passar per investigadors o historiadors -a vegades no necessitaven donar cap explicació-, mostraven documentació falsa i entraven a les instal·lacions «marcades» prèviament. Ja dins, demanaven el fons documental pertinent, tallaven el mapa que amb anterioritat havien seleccionat -en general de volums dels segles XV i XVI- i se l'emportaven amagat entre les seves pertinences (motxilles, fonamentalment).

Sabien que era un negoci molt llaminer -entre 30.000 i 40.000 euros poden pagar per un mapa d'aquests segles- i «discret». La preuada mercaderia desapareix dels volums per obra i art de «sicaris», als quals s'encarrega el robatori, sense que ningú se n'adoni.

A 130 km del cap de la trama

Fonts de la investigació han relatat a Efe com es va aconseguir trobar el domicili del xofer i escorta del líder de l'organització. Aquest últim estava radicat a la ciutat francesa de Besiers, al departament d'Hérault, amb prou feines a 130 quilòmetres de la Jonquera, i el seu xofer s'havia instal·lat a Camallera.

A finals de març, l'Oficina Central de la lluita contra el tràfic de béns culturals de França va recollir l'ajuda del grup de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil dedicada a la lluita contra els delictes relacionats amb el patrimoni històric. Els francesos ja tenien coneixement que els membres d'una organització, formada per hongaresos i polonesos, es dedicaven a recórrer biblioteques i arxius que guarden fons documentals de gran rellevància, bé per la seva antiguitat, bé pel seu contingut.

Amb les dades recollides, els agents de la UCO van posar fil a l'agulla i van batejar l'operació amb el nom de Ptolomeo, en recordar el robatori que el 2007 va patir la Biblioteca Nacional.

L'operatiu es va posar en marxa amb el seguiment i vigilància de l'home que vivia a Camallera, al qual, com van comprovar els agents, visitaven persones procedents de França. Amb prou feines tenia relació amb la gent del poble, sortia de casa al voltant de les onze del matí, anava al gimnàs, menjava, estava molt temps penjat al telèfon i prenia moltes mesures de seguretat.

Posteriorment es va comprovar que tenia antecedents per altres delictes, com el tràfic de drogues. Cristòfol portava temps a Espanya, tenia el seu NIE, el seu compte bancari i el pagament del lloguer de la casa al corrent.

Usava diferents cotxes, tant amb matrícula polonesa com francesa i, segons es va comprovar, realitzava tasques de xofer i escorta del líder de la banda, encara que en algunes ocasions entrava amb ell als llocs on es perpetrava el robatori.

De fet, en l'escorcoll del seu habitatge -en el qual no es trobava el sospitós quan es va practicar-, els agents van trobar un maletí negre amb diferents estris per tallar mapes, així com lupes i altres objectes. I sota la catifa, 3.600 euros. A la casa es van trobar anotacions de biblioteques i arxius, tant d'Espanya com de França, i de mapes concrets. És a dir, d'objectius passats i pròxims.

A aquesta banda, França l'acusa de diversos robatoris, però a Espanya no s'ha pogut constatar que se n'hagi perpetrat algun.