El Consell Comarcal de l'Alt Empordà està tramitant la declaració com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de dotze búnquers i dues trinxeres (o observatoris) de la Jonquera, Darnius, Agullana i el mas de Can Descals.

Les construccions defensives es van fer el 1943 i estan situades a banda i banda del riu Llobregat i la carretera N-II perquè era la principal via d'accés a l'Estat.

Can Descals és un edifici emblemàtic on es va dipositar el patrimoni artístic català durant la retirada. El president Lluís Companys i altres representants polítics com l'aleshores conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Pi i Sunyer, van fer estada a Can Descals.

El conservador del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Miquel Serrano, explica que «la funció bàsica dels búnquers era el control de la carretera en el cas d'una hipotètica invasió enemiga o atac procedent des de França» i que «aquest reconeixement com a patrimoni cultural, històric i militar ens ajudarà a acostar a la societat i als estudiants aquest episodi històric de la segona guerra mundial i la participació de l'estat espanyol».

Per la seva banda, el conseller comarcal de Cultura i Memòria Històric, Josep Maria Bernils, considera que "es tracta de donar-los un segell de garantia que, a més, afavoreixi la seva protecció".

Bernils afegeix que la idea és senyalitzar, recuperar-los o rehabilitar-los per fer-los visitables.

"Es tracta d'un procés que hem de realitzar conjuntament amb els tres municipis implicats i, sobretot, amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, sempre i quan hi hagi també la complicitat dels propietaris dels terrenys on es troben ubicats", constata el conseller comarcal.

Búnquers d'autor

Les fortificacions construïdes bàsicament entre 1940 (observatoris de Darnius i Agullana) i 1943 (metralladores i antitancs de la Jonquera) signifiquen la fase inicial del gran projecte de fortificació dels Pirineus conegut com la Línia P (Organització Defensiva de los Pirineos) que va omplir la zona pirinenca, i sobret l'Empordà, de búnquers amb diferents funcions (observatori, morters, metralladores, fusells metralladors, canons antitanc, magatzems i refugis de persona, entre altres.

Alguns estan signats i datats, motiu pel qual se'ls considera "búnquers d'autor" perquè tenen els escuts dels batallons i companyies corresponents del Regiment de fortificacions que els van construir.

Els elements estan situats en terrenys de particulars, però el nou estatus n'assegura la conservació. L'estudi sobre el qual es motiva l'informe de petició és fruit dels historiadors Joan Manel Alfaro i Pablo de la Fuente que van editar una publicació, l'any 2008, sota el títol «Dues hores... als búnquers de la Jonquera.

Un mas per a protegir art

El mas de can Descals ja està documentat el 1577. Entre els segles XIX i XX va patir una reforma.

En la guerra civil 1936-1939 el mas fou confiscat i habilitat per la Generalitat com a dipòsit del patrimoni artístic català per protegir les obres dels constants bombardejos i per la proximitat amb França per poder-les evacuar cap a Ginebra sota la custòdia temporal de la Secretaria General de la Societat de Nacions. Acabada la Guerra el patrimoni que va quedar al mas va ser recuperat per l'Estat Franquista.

Part de patrimoni s'exposava avui Museu Nacional d'Art de Catalunya. A Can Descals ambé hi varen sojornar els primers dies de febrer de 1939 autoritats polítiques com, el President Lluís Companys, o el Conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer, i també rellevants personatges de la societat civil de Catalunya.