La Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Girona l'absolució de l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, de JxCat, la primera que va ser jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en facilitar el referèndum de l'1-O al seu municipi.

Segons han informat a fonts jurídiques, el ministeri públic ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència en la qual el jutjat penal número 1 de Figueres concloïa que no està provat que l'alcaldessa donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir les resolucions del Constitucional.

Mindan, que afrontava una pena d'inhabilitació i una multa de 3.250 euros, és la primera edil catalana que es va asseure a la banqueta després de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum.

Concretament, Mindan estava acusada de cedir locals per acollir les urnes de l'1-O, haver anat a l'escola Els Grecs de Roses el dia del referèndum a les set del matí i obrir l'ajuntament a les 08:00 hores per facilitar la consulta.

Precisament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat avui a un any d'inhabilitació el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per desobediència al Tribunal Constitucional, en entendre que va participar en la logística del referèndum quan era alcalde d'Agramunt (Urgell).

Segons la sentència, Solé, que l'1-O era diputat del Parlament però encara no conseller, va acudir al centre de votació i va assumir, "de forma intermitent durant tota la jornada, responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors", com "procurar-los puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns" sobre l'actuació dels cossos i forces de seguretat.