23 de gener de 2021
23.01.2021
Diari de Girona

La Fiscalia recorre l'absolució de l'alcaldessa de Roses per participar a l'1-O

El ministeri fiscal ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència del jutjat penal 1 de Figueres El TSJC ha inhabilitat un any el conseller d'Exteriors per haver participat a la logística del referèndum quan era alcalde a Agramunt

23.01.2021 | 01:06
L'alcaldessa de Roses acompanyada de l'advocat, entrant al jutjat, en una imatge d'arxiu.

La Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Girona l'absolució de l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, de JxCat, la primera que va ser jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en facilitar el referèndum de l'1-O al seu municipi. La decisió s'ha conegut després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) condemnés ahir el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, a un any d'inhabilitació per desobediència al Tribunal Constitucional perquè considera que va participar a la logística del referèndum quan era alcalde d'Agramunt.

Segons han informat fonts jurídiques, el ministeri públic ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència en la qual el jutjat penal número 1 de Figueres concloïa que no està provat que l'alcaldessa donés «ordres expresses ni tàcites» per contravenir les resolucions del Constitucional.

Mindan, que afrontava una pena d'inhabilitació i una multa de 3.250 euros, és la primera edil catalana que es va asseure a la banqueta després de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum.

Concretament, Montse Mindan estava acusada de cedir locals per acollir les urnes de l'1-O, haver anat a l'escola Els Grecs de Roses el dia del referèndum a les set del matí i obrir l'ajuntament a les 08.00 hores per facilitar la consulta. Però la magistrada no va veure provat que Mindan facilités l'obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació.

Tampoc que obrís l'ajuntament o donés la clau perquè s'hi poguessin fer les votacions ni que amb «ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional» donés suport o facilités l'obertura del col·legi. Deia que «ha quedat provat que ni l'Ajuntament ni l'alcaldessa van elaborar ordres directes o indirectes per facilitar les votacions de l'1 d'octubre des de la institució pública».

Inhabilitat el conseller

D'altra banda, el TSJC ha inhabilitat un any el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per desobediència al TC, en entendre que va participar en la logística del referèndum quan era alcalde. Segons la sentència, Solé, que l'1-O era diputat del Parlament però encara no conseller, va acudir al centre de votació i va assumir, «de forma intermitent durant tota la jornada, responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors», com «procurar-los puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns» sobre l'actuació dels cossos i forces de seguretat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook