La plataforma «Stop al macroparc eòlic marí del nord de la Costa Brava» va presentar ahir una recreació de com quedaria el projecte un cop finalitzat. L’estudi, fet per la biòloga i paisatgista Anna Zahonero, mostra «l’impacte terrible» que tindria per al territori, tal com ha estat denunciant l’entitat des que es va fer pública la voluntat de col·locar molins de vent en aquesta zona situada al golf de Roses. La plataforma lamenta que no s’hagi tingut en compte el mar com a patrimoni natural i ho comparen amb posar aerogeneradors a Montserrat. Zahonero proposa com a solució la instal·lació dels molins de vent a una distància d’almenys 70 quilòmetres mar endins, per evitar l’impacte mediambiental.
Aquest és un nou intent per aturar el macroparc eòlic que volen impulsar l’empresa Blue Float Energy i el grup d’enginyeria SENER a la Costa Brava Nord. La plataforma contrària que s’ha creat per aturar-lo ha elaborat una recreació per fer evident l’efecte que tindria per al territori.
La projecció permet veure diferents punts de la Costa Brava des d’on es «farien evidents» els molins. «Ho hem fet amb les dades que les empreses ens han donat i sobreposant-les a les imatges», explica la biòloga i paisatgista Anna Zahonero, que és la impulsora del treball.
Zahonero lamenta que «no s’ha tingut en compte» el mar com element a patrimonial i compara la zona amb la muntanya de Montserrat. «És evident que no ens imaginem una sèrie de molins en una zona com aquesta. Doncs al mar tampoc, perquè és un element patrimonial per a la gent de l’Empordà», explica.
Per la seva banda, l’arquitecte i membre de la l’entitat David Abad ha destacat que, a més de l’impacte visual, el macroparc obligarà a «trinxar el territori», perquè caldran línies elèctriques per transportar l’energia.
Punts emblemàtics de la costa
El vídeo que van presentar ahir dissabte al centre cívic de Sant Pere Pescador s’ha fet renderitzant imatges de setze de punts diferents de la Costa Brava, entre els quals alguns d’emblemàtics com la cala Jóncols, la cala Montjoi o la Torre del Sastre de Roses. A més, també es poden veure les platges de Sant Pere Pescador, Pals, sa Tuna, Fornells, el cap de Begur o el passeig d’Empúries.
Zahonero assenyala que la recreació demostra que «no hi ha hagut cap mena de sensibilitat pel paisatge» i proposa col·locar els aerogeneradors a 70 quilòmetres de la costa. En aquest sentit, la biòloga reivindica que «el mar i el paisatge han de tenir la consideració d’element patrimonial» i conclou que aquest projecte «sobrepassa les condicions estàndard que es donen en l’àmbit europeu» per a aquest tipus d’instal·lacions.
Cap altre parc similar
«No se n’ha trobat cap altre que tingui uns molins de les dimensions del parc Tramuntana», remarca Zahonero, que recorda que n’hi ha que tenen més aerogeneradors dels que proposa el projecte però estan més allunyats de la costa.
A la presentació del render al Centre Cívic de Sant Pere Pescador hi van assistir alcaldes i regidors de les poblacions afectades i representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, així com els membres de la plataforma.
El parc eòlic marí es preveu que tingui entre 30 o 40 molins de 258 metres d’altura, que servirien per produir el 45% de l’energia que es consumeix no només a l’Alt Empordà sinó al conjunt de totes les comarques gironines. En una segona fase està previst que es pogués arribar fins als 60 o 80 molins.
