La serralada de l’Albera, trenta-cinc anys de pedaços

Aquest fet ha generat un rebuig important en el territori, com ja va passar anys enrere, per la manera com s’està desenvolupant un procés que ha tensat al màxim la capacitat gestora dels ajuntaments afectats, que han de dedicar molts esforços administratius per a preparar al·legacions per aturar els projectes que consideren perjudicials i fora de lloc tal com estan plantejats.

Darrere d’aquesta situació, hi ha una realitat palpable, tal com coincideixen a dir els alcaldes i alcaldesses consultats: amb el plànol a la mà, les empreses promotores dels parcs han aprofitat el gran trencaclosques que és l’Albera, amb nombroses figures amb diferents graus de protecció i amb molts espais desprotegits entre elles. Els representants municipals tenen clar que «aquesta dispersió i desconnexió ens perjudica», tal com assegura l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa.

Manca de protecció i cohesió

L’Albera va ser declarada Paratge Natural d’Interès Nacional el 1986, amb una superfície protegida que sumava 4.207 hectàrees, que incloïen 969ha de reserves naturals. El 1987 es va afegir la reserva annexa de Sant Quirze de Colera (742ha). Amb el temps, es van anar consolidant altres figures de protecció, encara que molts dels pobles de l’Albera no s’hi han vist prou o gens representats. El debat sobre la necessitat de tenir l’Albera més protegida o de convertir-la en un parc natural amb una extensió més ben definida i amb menys clapes buides és damunt la taula. Tots són conscients, però, que ara l’objectiu «és frenar aquesta allau d’avantprojectes que ens pot fer malbé el territori», tal com manifesta l’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez. «Les empreses aprofiten aquesta falta de cohesió dels espais de l’Albera i això es veu ben clar amb la situació d’ara».

«Malgrat la nostra situació geogràfica, no formem part del Paratge», lamenta l’alcalde de Cantallops, Joan Sabartés. «Ara toca lluitar amb les eines que tenim contra aquest despropòsit que ens afecta», afegeix, i reclama blindar més el paratge natural perquè «els projectes arriben per onades i segurament no seria així, si la protecció del massís fos més clara».

Gestió pròpia

Per a Mon Bonaterra i Dominica Montiel, alcaldes de Vilamaniscle i Rabós, el problema també és que «la situació actual no fa res més que perjudicar la nostra evolució econòmica». Montiel apunta que «no tenim empreses perquè l’administració ens ho impedeix». «Si en parléssim entre tots, segurament la idea de tenir un parc natural amb les regles de joc més clares, podria funcionar», assenyala. I sentencia: «Hem de poder viure també del paisatge, amb mesura».

Bonaterra posa el dit a la nafra quan argumenta que «amb la situació actual no pots desenvolupar polítiques econòmiques locals, ja que ens estan gestionant el territori des de despatxos a molts quilòmetres de distància». L’alcalde de Vilamaniscle ho compara amb la situació dels parcs eòlics, en què els ajuntaments tenen poc poder de decisió. «Hem de poder tenir trulls i cellers, per exemple, que ajudin a treballar el paisatge», demana. «El Govern s’omple la boca d’aquestes activitats com a mesura de prevenció i creació de riquesa, però després els tràmits es fan eterns», conclou.

L’alcaldessa de Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, considera que «el debat de reconvertir el paratge en un parc natural pot ser interessant, si seiem tots junts per parlar-ne. Hem de poder viure del nostre territori amb consens». Per a l’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, «l’Albera és una joia que estimem i volem potenciar». I afegeix: «Ara hem hagut de dedicar tots els nostres esforços a aturar aquesta pluja d’avantprojectes i, sovint, ens hem sentit sols». Carles Lagresa rebla el clau quan diu que «els parcs eòlics trinxaran pistes forestals, generaran necessitats de grans línies d’alta tensió. Nosaltres venim de l’Associació Respectem l’Albera, creada fa anys, per defensar-la i és un tornar a començar».

Les tortugues de l’Albera

La tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) és el símbol faunístic per excel·lència de l’Albera. Aquí hi resisteix l’última població autòctona de la península Ibèrica. La seva presència en llibertat en aquesta part dels Pirineus no és fruit de cap casualitat. Des de fa anys, un grup de naturalistes empordanesos han fet possible aturar la seva extinció i revertir la situació de la seva població. Des de 1994, al Santuari de la Mare de Déu del Camp, de Garriguella, hi ha el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRTA), un referent d’abast nacional i internacional en el camp de l’herpetologia.

Un dels seus responsables és el naturalista jonquerenc Joan Budó. Ell forma part de l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera (AATA), l’entitat que gestiona el centre amb plena col·laboració amb la Generalitat i el Paratge Natural. Budó té clar que la dispersió de les diferents figures de protecció d’aquest territori «dificulten que se’n pugui fer una bona gestió. I ara, aquest fet «queda en evidència amb tota la problemàtica dels avantprojectes d’aprofitament eòlic».

L’equip del Centre coneix tota l’Albera de cap a cap i sap quins són els seus punts forts i els més febles. «Caldria una gestió integral de tot aquest medi natural que ens envolta, la figura d’un Parc Natural, que la Generalitat ja tenia pensat anys enrere, segurament seria la més adequada per a afavorir la preservació d’aquest espai», reclama Budó. «Si els alcaldes, com a representants dels ajuntaments, també ho veuen així, és un camí que cal recórrer per a afavorir el massís i la seva falda», reflexiona.

El perill dels parcs eòlics

Per a les tortugues empordaneses de closca negra i groga el perill de la degradació de l’entorn que podria provocar l’excés de parcs eòlics resulta relatiu, però la preocupació és general si parlem de la fauna i la flora de l’Albera. «Tots els hàbitats on viu la Testudo són en espais protegits, però hi ha molts altres temes que ens han de preocupar. Budó centra la mirada en el corredor del Llobregat, que va de la Jonquera cap a la plana, un dels més importants d’Europa per a la migració de les aus, sobretot les grans planejadores. «L’impacte dels aerogeneradors pot arribar a ser espectacular. En altres punts de la península, on s’han instal·lat parcs eòlics, com en el cas de Navarra, s’ha documentat la mort de més de vuit mil aus aquests darrers anys», constata.Joan Budó i els seus companys de l’AATA tenen molt clar que «les energies renovables són necessàries, però no han d’anar en contra del sentit comú i fer malbé una part del territori que ha costat Déu i ajuda mantenir en el seu estat actual».

Tres mil exemplars alliberats

El Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera ha aconseguit introduir en la natura més de tres mil exemplars de Testudo hermanni hermanni durant aquests darrers vint anys. Es tracta d’exemplars nascuts en captivitat i procedents de la reproducció de tortugues autòctones de l’Albera i que venien del Centre de Garriguella. Joan Budó, herpetòleg i membre de l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera, destaca que «la davallada que patia aquesta espècie s’ha aturat i la població està estabilitzada, encara que sempre hem d’estar vigilants».

Per a controlar la presència de la tortuga mediterrània, els tècnics del Centre controlen quinze parcel·les específiques que permeten fer una valoració estadística aproximada d’aquesta població. «El més important és veure la proporció que hi ha entre exemplars adults, entre els quals hi ha els reintroduïts que tenim marcats i que porten xip, i els joves que han nascut en llibertat», afegeix. En aquest espai, també es reprodueixen les amenaçades tortugues d’estany. El Centre de Reproducció, que acull estudiants universitaris en pràctiques, és obert al públic cada dia de deu del matí a sis de la tarda.