L'any 2004, els llavors alcaldes de Figueres, Joan Armangué, i Roses, Carles Páramo, van plantejar la proposta de fer un enllaç ferroviari, amb un tren lleuger, entre les dues localitats altempordaneses. Tot i que el projecte era molt embrionari, en van arribar a parlar obertament amb la llavors conselleria de Política Territorial, amb Joaquim Nadal al capdavant i Manel Nadal com a secretari d'infraestructures. El govern català, a través de Ferrocarrils de la Generalitat, en va arribar a fer un pre-estudi, però segons explica Joan Armangué, no se'n va arribar a fer difusió pública perquè en aquell moment la prioritat era l'arribada del tren d'alta velocitat a la capital altempordanesa. Així doncs, van decidir posposar aquesta proposta de tren lleuger fins que estigués resolta la qüestió del TAV a Figueres, i amb el pas dels anys va quedar desada en un calaix. Ara, però, Armangué creu que podria haver arribat el moment de recuperar aquesta idea. És per això que, durant la presentació del seu llibre Històries d'alcaldes a Roses va recordar el projecte i ha fet arribar l'estudi de 2004 als dos actuals alcaldes -Agnès Lladó de Figueres i Joan Plana de Roses- per si els interessa i, qui sap, reprenen la proposta.
En un moment en què els clams a favor de la sostenibilitat van a l'alça i una plataforma reivindica un tramvia-tren que connecti el Baix Empordà amb Girona -l’anomenat «tren de la Costa Brava»-, la desconeguda proposta de 2004 d’un tren lleuger entre Figueres i Roses ha sortit a la llum i està de més actualitat que mai. Segons explica Armangué, la proposta va néixer dels municipis, però la Generalitat la va escoltar i per això, a través de Ferrocarrils (en aquell moment, amb Joan Torres com a president del consell d'administració) va fer-ne un pre-estudi. En aquella època, però, ja es començava a parlar de la possible arribada del tren d'alta velocitat a Figueres, i aquella era la prioritat.
Pendents de l’alta velocitat
Llavors calia veure com s'integraria l'alta velocitat en el teixit ferroviari figuerenc, de manera que el tramvia-tren es va deixar per més endavant. Al final, però, el projecte mai va arribar a veure la llum fins ara, que Armangué creu que seria bon moment per recuperar-lo. És per això que ha fet arribar la proposta a Lladó i Plana, per tal que la puguin conèixer-la i, si cal, estudiar-la. «Seria bo que es reprengués i es pogués donar continuïtat a la idea», assenyala Armangué, «perquè el fluxe entre Figueres i Roses genera un gran trànsit de vehicles i aquesta seria una alternativa sostenible i interessant».
La idea de fer arribar el tren fins a Roses no és nova. Segons recorda Armangué, a mitjans del segle XIX ja es va plantejar la possibilitat d'una línia ferroviària que anés des de Sant Joan les Abadesses fins al port de Roses, per tal de poder transportar el material relacionat amb la mineria. A principis del segle XX, afegeix, la possibilitat d'un tren entre Ripoll i Roses es va tornar a plantejar a l'esfera pública gràcies a iniciatives sorgides de la societat civil, com la de la Cambra Agrícola de l'Empordà. També es va plantejar fer un tren des de Blanes a Vilajuïga passant per localitats costaneres com Palamós o Roses. Tot i això, cap d’aquests projectes es va acabar materialitzant.
Potencial de demanda
Segons Armangué, l'estudi de 2004 és un informe «molt senzill» que tenia l’objectiu de seguir el fil de la connexió ferroviària que s'havien plantejat ell i Pàramo. En primer lloc, el document constatava que Figueres i Roses «formen un conjunt amb un alt nombre de sinergies que una connexió en transport públic eficient podria treure'n força profit».
En aquest sentit, el document indicava que, a falta de fer un estudi de la demanda acurat, «sembla que hi ha un potencial de demanda suficient per estudiar la viabilitat d’implantació d'un transport ferroviari de tipus lleuger que pogués oferir una interconnexió ràpida entre les dues poblacions».
Pel que fa al possible traçat, l'estudi apuntava que l'eix que s'hauria de seguir és el que ja defineix la C-260, ja que és la carretera que ja travessa els Aiguamolls de l'Empordà. L'entrada a Roses es produiria per la mateixa via fins arribar al peu de la muralla, desplaçant-se sempre per la superfície i coordinant-se amb els semàfors. En aquest sentit,l 'estudi indicava que, si s’apostés per aquest recorregut, s'afectarien edificacions baixes de poc interès arquitectònic, però que caldria acabar d’«afinar» el traçat de detall de la darrera estribació de la muralla, on podria haver-hi «una afectació mínima».
En relació a l'entrada a Figueres, l'estudi no l'acabava de definir, ja que estava pendent de la solució definitiva per a l'arribada del tren d'alta velocitat, que llavors encara no estava clara, i de l'estudi d'alternatives de les línies de Renfe ja existents, que s'estava realitzant en aquell moment. L'informe també apuntava que hi havia alternatives «factibles» per acostar-se a Castelló d'Empúries i Vila-sacra, però que en tot cas no eren objecte de l'estudi.
El cost que estimava l'informe, en aquell moment, era de com a mínim 87,5 milions d'euros, incloent-hi la construcció de les infraestructures i la via, cinc trens articulats amb capacitat per a 200 persones, les mesures correctores d'impacte ambiental, els tallers, les sotscentrals i les màquines expenedores, entre altres qüestions. La xifra no incloïa, tanmateix, el cost que suposaria la travessia de Figueres ni tampoc els diners per a les expropiacions i serveis afectats. Per tant, el cost final podria haver estat molt més elevat.
Pel que fa a la tipologia dels vehicles, la proposta consistia en utilitzar un «tren lleuger», com el que puja a Montserrat, que circulés a una velocitat màxima d'entre 80 i 90 quilòmetres per hora. La longitud del traçat, la seva escassa pendent i la proximitat dels nuclis habitats el convertien en la millor opció.
«A nivell de voluntat, tota»
Aquest pre-estudi ja es troba en mans dels dos alcaldes altempordanesos, per si el volen tenir en compte. El batlle de Roses, Joan Plana, afirma que, a «nivell de voluntat», des del seu ajuntament la tenen tota, i que pensen donar-li tot el suport si la Generalitat s’anima a recuperar el projecte. Tot i això, Plana recorda que hi ha alguns obstacles a salvar: el més important és l'econòmic, ja que requeriria una inversió important, i en segon lloc la qualificació urbanística: «Estem envoltats de dos parcs naturals, els Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus, amb un corredor biològic al mig», recorda.
Això és el que els ha portat, indica, a tenir problemes per poder desenvolupar una zona industrial, per exemple. El batlle rosinc també recorda que ja hi ha hagut diversos projectes per fer arribar el tren a Roses, però que «cap s’ha pogut materialitzar i és una llàstima». Per això, garanteix que «si la Generalitat l’impulsés i trobés la manera de desenvolupar-lo, nosaltres estaríem encantats».
De tota manera, Plana afirma que hi ha altres alternatives si no es pot fer arribar el tren fins a Roses. L'estació de Vilajuïga, subratlla, es troba a només uns 15-20 minuts del seu municipi, de manera que es podria potenciar per tal que hi hagués més freqüències de combois. «Aquesta seria una altra opció per connectar Roses amb el tren», contempla. De la mateixa manera, subratlla que la Generalitat va augmentar fa uns anys els autobusos entre Roses i Figueres, i que funcionen «molt bé» perquè permeten arribar des de Roses a l'estació figuerenca en 30-35 minuts, de manera que allà també poden agafar el tren.
De la seva banda, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, encara no ha pogut llegir el projecte en trobar-se de vacances.
La proposta d’un tren lleuger per connectar les localitats de la Costa Brava on no arriba el tren convencional no és nova. En el cas del Baix Empordà, històricament hi havia hagut la idea de desenvolupar una «anella de les Gavarres», amb un tren lleuger que parés a les localitats situades al voltant d’aquest massís. Fins i tot la Diputació de Girona va elaborar, l’any 2008, un estudi de viabilitat de la proposta, però finalment el projecte no es va portar mai a terme.
El Tren de la Costa Brava
Fa uns mesos, coincidint amb l’Any Europeu del Ferrocarril, que se celebra durant aquest 2021, l’associació per a la Promoció del Transport Públic va recollir-ne el testimoni i ha començat una campanya per reivindicar el projecte de Tren de la Costa Brava, basat en aquella antiga idea, que passaria per localitats com la Bisbal, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva i Riudellots, a més de Girona ciutat. Segons proposen des de l’entitat, entre Riudellots i Flaçà el tren circularia per la línia de Renfe, amb correspondència amb l’estació de la capital per poder anar a Barcelona. Des de l’entitat defensen que aquest projecte permetria retirar nombrosos cotxes de la carretera, tot reduint o eliminant els col·lapses que es produeixen en les vies d’accés a la Costa Brava. A més, defensa que, en molts casos, es podria reduir el temps de viatge en relació a l’autobús o el vehicle privat.
El projecte s’ha anat difonent a través d’una campanya a la plataforma digital Change.org i ha aconseguit el suport de nombroses entitats, ajuntaments de la zona i del Consell Comarcal del Baix Empordà.En aquests moments, ja compten amb més de 1.300 signatures. A més, el passat mes del juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, presentada pels comuns, que demanava a la Generalitat que inicés els tràmits per a fer un estudi de viabiltiat del projecte.
