Més d’un miler de gorgònies que havien quedat atrapades aquest any en xarxes de pesca han estat retornades al mar de cap de Creus aquest any. Científics i pescadors que participen a un projecte de l’Institut de les Ciències de Mar (ICM) n’han retornat fins a 2800 colònies des que es va posar en marxa el 2018. També s’han establert canvis en la pesca artesanal per mitigar el seu efecte i una prova pilot per recuperar arts de pesca perdudes amb un sistema remot.
Les gorgònies són un tipus de corall. Creen hàbitats al mar i proporcionen refugi als organismes com les llagostes. Fa uns anys es va detectar que moltes quedaven atrapades a les xarxes dels pescadors que després les retornaven al mar. I es va decidir restaurar aquets boscos marins.
Els científics treballen amb els pescadors artesanals de les confraries de Port de la Selva i Cadaqués des del 2018. Recuperen els fons marins profunds, entre 39 i 90 metres, de la plataforma continental del cap de Creus que està declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
Es tracta del projecte ResCap de l’Institut de Ciències del Marque aquest any ha batut un rècord de gorgònies amb més de mil cent colònies transplantades amb èxit.
Les gorgònies es recuperen de les xarxes. Es fixen a còdols de pedra i es tornen al mar . La tècnica l’han batejat com a efecte bàdminton i, segons la biòloga de l’ICM, Marina Biel,» ens ha permès retornar a un preu molt assequible -1 euro per colònia- les gorgònies en aigües més profundes que la majoria de projectes de restauració, en els quals es fan servir tècniques de busseig amb escafandre autònoma que permeten baixar a no més de 40 metres de fondària».
Segons Biel, «l’increment de les colònies restaurades, es deu en part a la major implicació en el projecte per part dels pescadors i a la millora i adaptació de les metodologies».
L’investigador Josep Maria Gili, de l’ICM, ha posat de manifest que en els darrers quatre anys «s’ha establert una valuosa sinèrgia entre dos col·lectius amb visions tradicionalment oposades, els científics i els pescadors» i remarca que han pogut compartir «coneixements, realitzar intercanvis d’idees i treballar per a garantir el manteniment i la sostenibilitat del mar a llarg termini».
El projecte recupera les gorgònies i redueix l’impacte de la pesca artesanal sobre les espècie smarines. Ja se n’han retornat 2800.
Un altre projecte, el MitiCap, ha permès aplicar noves mesures per mitigar l’efecte de la pesca.
Canvis en la pesca
Els pescadors de Port de la Selva i Cadaqués «han començat a substituir les antigues malles de 3 centímetres per les de 2,5» explica l’investigador de l’ICM, Guillem Corbera perquè s’ha constatat que la llum de malla de 2.5 centímetres redueix la captura accidental d'organismes bentònics –aquells que viuen en contacte amb el fons marí-i, alhora, permet mantenir la captura d'espècies comercials. També s’han portat a terme proves pilot d’extracció d’arts de pesca amb un vehicle operat de manera remota que han permès la redacció d'un protocol d'acció per a la recuperació d'arts de pesca perdudes mitjançant la robòtica submarina. Els dos projectes continuaran la propera temporada en la darrera fase i es comprovarà l'estat de salut dels fons bentònics del cap de Creus, després de cinc anys.
Es desenvolupen amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel FEMP.
