Un agent de la Policia Nacional que treballa a Portbou ha salvat la vida d’un nen d’un any a Figueres. El menor s’ofegava, estava inconscient i no respirava però l’agent li va practicar la maniobra d’Heimlich i el va reanimar fins que va respirar. 

Jordi Llopart va néixer a Roses i porta 28 anys al Cos Nacional de Policia (CNP). És la primera vegada, explica emocionat, que s’ha hagut d’enfrontar a una actuació humanitària i que a més, ha acabat de forma positiva. Es mostra satisfet per haver pogut ajudar aquella família en un moment tan crític. L’agent treballa a la comissaria de Portbou, concretament a la Unitat d’Estrangeria i Documentació.

Quan van succeir els fets però -a principis de febrer- es trobava a Figueres, on resideix. Estava passejant per un carrer de la ciutat estant fora de servei quan tot d’una va veure una dona cridant amb un nen en braços i que estava posat boca amunt.

«La mare donava cops a l’esquena de la criatura i li posava la mà a la boca», descriu el policia. En veure-la inquieta va córrer cap a ella i de seguida, va certificar que la criatura tenia problemes. S’estava ofegant, el nen quedava blau i no respirava. «No li vaig trobar el pols, ràpidament vaig posar boca avall per fer-li les maniobres». A partir d’aquí el policia li va realitzar la maniobra d’Heimlich i posteriorment les de reanimació. 

La maniobra d’Heimlich amb els menors és diferent a la que es pot practicar als adults perquè si es fes amb les dues mans, podria arribar a trencar una costella a la criatura. 

Comença a respirar

Amb la maniobra i els massatges cardíacs, el policia va aconseguir que les vies respiratòries del nadó quedessin sense obstrucció. Llopart rememora que el nen va vomitar i «li van sortir diversos trossos grans com de menjar de la boca». Gràcies a la seva actuació, la criatura tornar a ser conscient de mica en mica.

Tot i això, el policia explica que va haver-hi instants complicats, ja que «va haver-hi un moment que creia que el nen se me n’anava, mentre li feia les maniobres, però un cop va vomitar i va respirar, tot va començar a pintar millor». 

Aturar un cotxe

Però malgrat això, calia portar el nen a l’hospital. Per això, el policia va fer aturar un vehicle que circulava pel carrer, es va identificar com a agent del CNP i el conductor, recorda orgullós, va respondre ràpidament i va traslladar-los -amb la mare i el nen -fins a l’hospital de Figueres. No hi podien anar a peu, a causa de l’estat de la criatura i perquè estava a una distància considerable, uns dos quilòmetres.

Jordi Llopart destaca que va optar per fer aturar un cotxe perquè veia que la criatura estava molt feble i que tot podia anar d’un minut. Un cop a l’hospital, el menor va quedar ingressat a urgències i la mare va ser atesa per un atac d’ansietat. A partir d’aquí, en una mitja hora, el policia va poder saber que la criatura se n’havia sortit i estava bé gràcies a la seva actuació. Els sanitaris de fet van agrair-li el què havia fet el policia. Ell però, modest, ressalta que va actuar com ho hauria de fer qualsevol que té la formació. 

«Ho vaig fer primer com a ciutadà i després com a policia». Jordi Llopart també destaca la formació que tenen de l’acadèmia per saber com reaccionar davant d’aquestes situacions però també, el reciclatge que reben al llarg dels anys, sobretot en temes relacionats amb fer maniobres de reanimació. Després dels fets, la criatura s’ha recuperat i la família ha agraït a l’agent que salvés la vida del seu nen de tan sols un any.