El 18 de juny de 1982, el Museu del Joguet va obrir les portes a l’edifici de l’antic Hotel París. El precediren exposicions multitudinàries i fins avui els visitants no els han abandonat. És més que un museu de joguets. Busca treballar adaptant-se a la societat, com el món evoluciona, i per això comparteixen espai entreles seves peces elements valuosos com els dibuixos de nens fets des d’un soterrani durant la Guerra de Sarajevo. Per celebrar els 40 anys, el director del Museu, Josep Maria Joan i Rosa, constata que ho viuran no només per recordar la història sinó per obrir noves portes i finestres i pensar com serà l’equipament de l’any 2040.
«Totes les persones grans van ser al principi nens, encara que poques d’elles ho recorden». Ho deia el Petit Príncep, a la novel.la d’Antoine de Saint-Exupéry. I potser per això traspassar les portes del Museu del Joguet de Figueres ha estat durant quatre dècades un retorn a la infància per molts dels que l’han visitat i que hi tornen assíduament.
El museu va néixer de la col·lecció particular de Josep Maria Joan i Rosa i Pilar Casademont Sadurní. Van exposar-se per primer cop a una part de la seva vivenda al carrer dels Fossos.
Però les exposicions han marcat la seva biografia. La primera va ser el 1972 al Palau Güell i el 1981 els van demanar per exposar a la inauguració del Palau de Congressos de Perpinyà. Fins a 90.000 persones van veure la mostra. Des de llavors han estat 207 les exposicions.
El propietari de l’Hotel Duran, Lluís Duran, la va visitar «ens va venir a veure i va dir, «escolta i si muntéssim un Museu del Joguet a l’Hotel París?». Amb fons privats i poc a poc va anar creixent un projecte que «de seguida va tenir molt d’èxit» constata Josep Maria Joan i Rosa.
Es va finançar totalment amb fons privats. «Feia set o vuit dies que havíem obert i ens va venir a visitar Max Cahner (exconseller de Cultura) i les exposicions van començar a moure’s per tot Catalunya. Primer cinc i es va arribar a les 35. «Però les vitrines ja es queixaven de tant de viatjar, els joguets n’estaven tips», diu Joan i Rosa. Es va aturar i es va muntar el Museu. Més tard es va crear una fundació sense ànim de lucre i es va proposar la compra a l’Ajuntament i a la Generalitat. L’edifici era del Baró de Terrades. Amb dificultats i fins i tot un llarg procés judicial es va acabar adquirint la finca civil més antiga de Figueres que s’ha anat reformant amb els anys.
Un dels pilars del Museu són les donacions. Ha estat així des dels inicis i encara avui reben per correu electrònic les propostes de ciutadans de cessió de joguines o bé aportacions de personatges coneguts que estudien experts. 2060 persones durant aquests 40 anys han donat joguets. Fins a 25.000 es guarden el museu i 8.000 estan exposats. Algunes peces de forma permanent i altres les van renovant. Els joguets estan vinculats a històries personals que els donen vida.
El cavall sense orella
Ernest Lluch va portar-hi un cavall de cartró de quan era petit. Li faltava una orella i artesans de Navata el van recompondre. Va ser la primera donació d’un personatge públic i avui les vitrines acumulen històries de Salvador Dalí, d’André Bretón, de Joan Brossa i de moltes persones anònimes.
Don Osito Marquina de Salvador Dalí és un dels més populars. «Anna Maria Dalí va venir a visitar el museu amb unes amigues i ens va dir, he de tenir un ós»:. El va buscar i primer no el trobava, però un dia Joan i Rosa amb el dos cavalls va viatjar cap a Cadaqués després d’una trucada: “Acabo de trobar l’ós!”. És de 1910. Explica el director del museu que «els pares de Dalí van anar a París i van portar-lo, i l’osset va passar a formar part de la família». L’ós «s’asseia a taula a l’hora de menjar, li donaven conversa, i van fer això durant molts i molts any», relata. I a la història s’hi va afegir el poeta Federico García Lorca. El va conèixer i li va posar el nom de Don Osito Marquina perquè «deia que s’assemblava al poeta». Al Museu hi ha dues cartes de Lorca que escrivia a l’ós ja de tornada a Granada.
Preguntant a Josep Maria Joan Rosa per alguna joguina especial, relata que «just abans de la pandèmia vam tenir una donació fantàstica» per part de la germana de l’artista André Breton, una de les moltes persones enamorades del museu.
Les titelles d’André Breton
André Breton va viatjar a Mèxic el 1938 enviat pel govern francès per convèncer l’artista Frida Khalo per fer una exposició a París, cosa que va aconseguir. Durant el temps que va viure allà, la Frida el va acompanyar a comprar unte titelles. Són les 33 titelles del museu i són les mateixes que també va comprar l’artista mexicana. Són la imatge també del cartell de la Festa del Joguet del 4 de juny. Un siurell de Joan Miró, o un tren de Salvador Puig Antich són altres de les moltes donacions. I a la façana del museu llueixen per celebrar el 40 aniverari les lletres d’una sextina que Joan Brossa va fer per al museu. Les exposicions han donat vida a moltes històries com les pedres pintades de la Sandra Morera amb paràlisi cerebral. Ara continuaran buscant noves històries i joguets. «Anar obrint portes, i anar obrint balcons i anar obrint camins» per al Museu del futur, diu el director.
