Reviu a Darnius la vida que va inundar el pantà

Una antiga fàbrica de munició del segle XVIII o l’ermita de Sant Sebastià han ressorgit amb la sequera de sota les aigües de l’embassament de Darnius Boadella.

L’aigua va cobrir fa més de cinc dècades, un espai rural de l’Empordà, entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius. La Vall de la Muga i de l’Arnera es va inundar per primer cop el 1968. Ara, la sequera ha deixat al descobert algunes petjades d’aquella vall on vivien 45 persones: el veïnat de l’Arnera.

La presa es va construir per contenir les inundacions que ocasionava el riu; per a proveir la creixent demanda per a usos agraris; i la demanda de Figueres -amb problemes d’aigua- i el turisme a la costa. Però la greu sequera actual l’ha deixat al voltant del 10% de la seva capacitat, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb restriccions i l’ús de boca garantit fins al setembre. Que s’ompli depèn de la pluja, i la incertesa posa sobre la taula que potser caldrà buscar altres alternatives per si el pantà ja no és suficient.

Un paratge de gran bellesa que havien evocat poetes; diversos masos, com Can Costa o Can Corbet; cultius com vinyes i oliveres;i arbrat que va desaparèixer fa uns seixanta anys. També hi havia quatre molins fariners, dos d’ells en actiu, el Molí de Mont i el Molí d’en Serra. El darrer va funcionar com a petita central hidroelèctrica, l'Arneriense que subministrava a Darnius i Agullana. Pere Perxés, veí de Darnius, va recopilar la història, les imatges i n’ha fet exposicions per no perdre la memòria. Explica que als veïns els va saber greu perquè era un espai d’oci, on no només hi havia activitat, sinó que s’hi feien celebracions populars.

L’alcalde, Josep Madern, constata que «en el seu moment, va ser molt traumàtic perquè hi va haver moltes expropiacions, molta gent que va haver d’abandonar les cases, de cop i volta, i veien com de mica en mica, els seus horts i els seus camps, herències de família se n'anaven sota l’aigua». Els masos estaven tots llogats. El 93,29% de la superfície es repartia en vuit propietaris i la resta, 28 més. La majoria dels arrendataris es desplaçaren a viure a Darnius, explica Perxés. Era difícil trobar masos per llogar, es van presentar al·legacions i es van aconseguir indemnitzacions. Anys més tard també es quedarien a Darnius els treballadors que formaren part de l’equip de construcció. I a l’entorn hi queda la petjada dels equipaments que l’Estat va construir per a famílies i treballadors.

A la banda de Sant Llorenç de la Muga l'aigua va colgar la Reial Foneria de Sant Sebastià, una antiga fàbrica d'armes del XVIII que va funcionar subministrant armament a l'exèrcit, però es va destruir el mateix segle. La sequera l'ha deixat totalment al descobert.

3,6 quilòmetres quadrats

El pantà té 3,6 quilòmetres quadrats, 2,4 estan en terme de Darnius, una part a Sant Llorenç de la Muga, una part molt petita a Terrades i Maçanet de Cabrenys, i res a Boadella i les Escaules. Inicialment, portava el nom d’aquesta població perquè un dels primers projectes el situava un quilòmetre i mig més avall. Per qüestions tècniques es va situar més amunt.

El 2014, per la reivindicació de Darnius, va passar a dir-se de Darnius Boadella. Mas Jué o de la Muga són altres noms que es van plantejar en els nombrosos estudis elaborats abans de la seva construcció. Té una capacitat de 61,96 hm³, un perímetre de 21 quilòmetres i una altura de 53,9 metres. Abasteix 12 poblacions. L’embassament permet regular tota la part superior del riu Muga, que té uns 70 quilòmetres de longitud. La presa se situa aigües avall de l’aiguabarreig entre la Muga i el seu principal tributari en aquest sector, l’Arnera. Evitar inundacions era, doncs, un dels objectius de la seva construcció. Però David Pavón Gamero, autor de la tesi doctoral Gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980) explica en les seves publicacions sobre el pantà que també «l’abastament i la regulació de l’aigua es convertia en una condició necessària per a l’agricultura que es modernitzava i un turisme que es massificava i per a nuclis com Roses o Figueres que creixien demogràficament».

Així, aquell pantà va sacrificar les terres inundades per contenir les riuades, donar aigua per a l’agricultura, i a les poblacions per fer créixer l’economia de la comarca. Darnius, per la seva banda, perdia unes terres, però havia de transformar aquell entorn i obtenir-ne un benefici turístic. La seva construcció va aconseguir, com s’esperava, evitar les «Mugades». Els diaris de l’època recorden com el 1940 unes grans precipitacions van cobrir més de 12.000 hectàrees i van causar danys materials i agrícoles superiors als 20 milions de pessetes, a més de les víctimes ocasionades als dos vessants dels Pirineus.

Construcció embassament

L’embassament es va construir durant l’època franquista, entre 1959 i 1969. Des de finals del segle XIX es troben els primers estudis que parlen de canalitzar el riu. La memòria del primer projecte, del 1946, constata les dificultats que va passar abans de construirse, com va recollir David Pavón. El primer en concebre fer una presa va ser Rafael Coderch, enginyer de Figueres i cap d’Obres públiques de la província, amb un pla de defensa de la Muga el 1892 per prevenir les avingudes. Va plantejar la idea del pantà per contenir-les i fer arribar l’aigua al regadiu durant el primer Plan General de Canales de Riego y Pantanos. El projecte definitiu el va redactar l’any 1946 l’enginyer de camins Antonio Gete Alonso. Justament, pocs anys després de les greus inundacions de 1940. «Asímismo el Pantano será utilizado en el abastecimiento de poblaciones, en especial Figueras, y pueblos de la zona Alta del Ampurdán, y como finalidades accesorias tendrá la de producción de energía eléctrica y la de coadyuvar a la supresión de inundaciones», deia la Memoria del Proyecto de replanteo del Pantano Boadella en el río Muga elaborat per la Conferderación Hidrográfica del Pirineo Oriental, responsable de l’obra. El 25 de febrer de 1959 es van adjudicar les obres a l’empresa de Madrid Ulloa, Obras y Construcciones de Arquitectura e Ingeniería.

83,23 milions de pessetes

L’import inicial va ser de 83,23 milions de pessetes i tenien un termini d’execució de quatre anys. El 14 de maig d’aquell any va començar l’obra amb un túnel per desviar les aigües del riu Muga mentre es feia la presa. Les excavacions van començar el març de 1961. Inicialment, no hi hagué prou ciment i es va haver de portar de Romania i Polònia. Paral·lelament a la construcció de la presa es crearen infraestructures com un poblat per a uns 150 treballadors que provenien la majoria d’Andalusia i Extremadura. També es van construir pavellons per a l’administració, els tècnics, i les famílies. Tenien menjador, clínica, una capella dedicada a Santa Maria, o un taller mecànic, entre altres serveis. Perxés recorda que la capella feia d’escola i de capella. A prop de la presa s’hi va situar una caserna de la Guàrdia Civil per a la vigilància i evitar aldarulls (es va enderrocar el 1994). Finalment, es van crear les connexions com la carretera que porta de Darnius a Boadella. Al municipi encara hi ha la casa, amb catorze habitacions, on s’allotjaven els treballadors d’alt nivell. Comptaven amb criats, compraven al poble i la Confederació pagava la factura a finals de mes, explica Perxés. Avui la casa està buida i sense ús. Van ser moltes les famílies que es van quedar a viure a l’Empordà. La presa es va acabar a final de 1969 (es van anar fent canvis al projecte). Poc abans, el 1968, quan tot just s’havia formigonat, unes fortes pluges que van omplir-lo al màxim de la seva capacitat ja havien posat a prova aquesta infraestructura. Prèviament, el 3 de juny de 1969 es van inaugurar les primeres 1.700 hectàrees de regadius que s’abastien del pantà, 1.000 al marge esquerre i 700 al marge dret. Estava projectat per a regar 10.000 hectàrees, que van acabar sent 6.000.

Pere Perxés constata que «tota la gent que tenia terres de secà, d’un dia a l’altre es va convertir a regadiu, de pobres van passar a rics sense posar ni un duro, i en comptes de sembrar productes de secà en van plantar de regadiu». Però la demanda creixent d’aigua per abastir les poblacions i les sequeres han anat canviant la situació. 

Un nou paisatge

El pantà afecta el 70% del terme municipal de Darnius. La falta d’aigua d’avui recorda els moments en què s’inundava aquell paratge. L’Ampurdán relatava al número 1.312, el 4 de desembre del 1968, en una crònica recollida per David Pavón: «Nuevas tierras y mansos han quedado bajo las aguas. Algunos aún mantienen sus tejados o torres sobre el nivel en una inútil supervivencia y otros tienen al agua lamiendo sus cimientos. La panorámica que ofrece el pantano de Boadella es ahora brillante y las sinuosidades del agua han borrado muchos bosques y tierras de labor, estando muy próxima para alcanzar los límites previstos». A les valls de Darnius, afegia aquell text, «se ha ganado una nueva belleza para nuestra comarca".