L'acusat d'abusar de cinc menors a Empuriabrava era com el seu "avi adoptiu"

L'acusat d'abusar de cinc menors d'edat entre el 2017 i el 2019 a Empuriabrava era una persona de confiança de les dues famílies afectades, segons han explicat els pares de les víctimes. Eren veïns amb la família de les tres germanes, amb qui van començar una relació de veïnatge el 2015 que es va anar enfortint amb els anys fins a esdevenir una bona amistat. Així ho ha assegurat la mare de les nenes, que ha declarat en la segona sessió del judici que se celebra a l'Audiència de Girona. Més enllà de compartir àpats o celebracions, el processat, que tenia 60 anys i estava jubilat, s'havia ofert a ajudar-los amb la cura de les menors i feia de cangur per recollir-les d'activitats extraescolars, portar-les a la platja, al gimnàs o tenir-les a casa dinant perquè els pares d'ella treballaven. Aquest fet havia provocat que les seves filles veiessin el processat "com un avi adoptiu". Aquesta situació s'hauria allargat fins a dos anys. Les víctimes tenien entre 8 i 15 anys.

La dona de l'acusat ha volgut matisar el relat de les famílies i ha indicat que tenien una relació de veïnatge forta, però que no era d'amistat. Ha dit que la germana petita s'havia quedat a dinar diverses vegades, sense poder concretar quantes. En aquestes ocasions, menjaven tots tres, però l'acusat no es quedava sol amb la nena al sofà, ha dit. A la platja ella es quedava a la sorra mentre el processat i la víctima anaven a l'aigua, però mai va veure res "sospitós".

Les altres dues víctimes van conèixer l'acusat a través del seu avi, ja que eren amics. En el seu cas, les acusacions situen els abusos a l'estiu de 2017 en dos episodis, un durant un sopar a casa l'acusat i l'altre un dia que van anar plegats a la platja. Va ser una d'elles qui va explicar els fets a una psicòloga que la tractava dos anys després, i va ser d'aquesta manera que els fets van acabar sortint a la llum, i que la segona família també va acabar denunciant abusos. Quan la mare de la víctima se'n va assabentar, va trucar l'acusat per dir-li que per què havia posat les mans a llocs que ella que era la seva mare tocava, i ell li va dir que les havia tocat en un context de joc quan estaven a la platja. "Jo li vaig contestar que quina excusa tenia per tocar-les quan estaven al sofà, i em va penjar", ha dit la dona. També ha indicat que tot i que no va detectar un canvi de comportament en la menor després dels fets, sí que estava menys comunicativa i no va explicar res de les vacances. L'any següent va dir als pares que volia tornar acompanyada.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Segons les psicòlogues de l'Equip d'Assessorament Tècnic i Penal el relat de les menors és coherent, no detecten suggestió ni fabulació, i les seqüeles que presenten algunes d'elles, com ara trastorn per estrès posttraumàtic, són compatibles amb els fets viscuts. També han indicat que el fet que no expliquessin els fets fins un temps després és habitual en víctimes d'abusos que han patit aquesta situació dins un entorn de confiança. En aquest sentit, el fet de ser menors (la més petita tenia 8 anys al moment dels fets) fa que els costi ser conscients que algú en qui confien els ha fet mal.

L'acusat s'enfronta a 35 anys de presó per cinc delictes d'abusos sexuals a menors de 16 anys, dels quals quatre de continuats. També els demanen més de 100.000 euros d'indemnització pels danys morals que han patit les víctimes. Pel que fa a la defensa, nega els fets i assegura que la causa ha patit diversos períodes de paralització superiors a un any. Per això, en cas de condemna vol que es rebaixi la pena.