L'església de Sant Cebrià dels Alls ha estrenat nou paviment. La inauguració s'ha fet aquest diumenge durant l'onzè aplec que ha reunit unes 200 persones en aquest indret, situat al cor de les Gavarres, i que forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). El nou terra s'ha pogut col·locar gràcies al treball col·lectiu per part de voluntaris que ara fa quatre anys van crear 2.000 rajoles artesanals durant un taller popular impulsat pel Consorci de les Gavarres. Tot i això, encara queda molta feina per fer, tal i com ha detallat el tècnic del consorci, Oriol Granyer. "Ens cal consolidar les restes arqueològics, restaurar les capelles i el cor", ha destacat.
Unes 200 persones han participat aquest diumenge en l'onzè Aplec de Sant Cebrià dels Alls que ha servit per inaugurar el nou paviment de l'església i antiga parròquia d'aquest indret. Una inauguració artística ja que s'ha creat, amb rajols, una línia en forma d'espina de peix que, com si fos un dòmino, ha caigut empesa per la força d'un càntir. La trobada, organitzada pel Consorci de les Gavarres, va néixer ara fa més d'una dècada com una forma de reunir els veïns de la zona o antic descendents d'aquells propietaris que havien viscut a les masies d'aquest espai, situat al cor de les Gavarres.
Enguany, la trobada també ha servit per homenatjar a Josep Subirana - veí de la zona que ha mort aquest 2015- i reivindicar el treball col·lectiu i voluntari dels ciutadans ja que el paviment que s'ha instal·lat a l'església el van crear voluntaris el 2011 en un taller popular de rajols artesanals. Els rajols es van coure a la rajoleria de can Frigola amb la Vèna Cuita de forns de rajoles d'aquesta zona. En total, els participants van crear 2.000 rajols amb sis tones de terra i s'han instal·lat als 100 metres quadrats de paviment de l'església utilitzant calç gironina.
"L'aplec servia abans per reunir els veïns de la vila però ajuda a salvaguardar la memòria històrica d'aquest indret i suposa un punt de trobada per a totes aquelles persones que estan sensibilitzades o interessades en la conservació del massís, que estimen les Gavarres", ha detallat el tècnic del Consorci de les Gavarres, Oriol Granyer. Enguany la trobada ha girat entorn de l'ofici de rajoler - que gairebé ha desaparegut- amb una demostració de la mà de Joan Ferrer i Josep Matés.
L'any 2002 el Consorci de les Gavarres va firmar un acord amb el propietari privat de l'església perquè li cedís la titularitat de l'espai per 25 anys. De moment, amb l'ajuda de diverses subvencions, la institució ha aconseguit arreglar l'interior de l'església i fer diverses prospeccions arqueològiques que han servit per descobrir que sota les restes de l'actual parròquia va haver-hi una església preromànica i una altra de romànica. "Les parets estan una darrera de l'altra, com les capes d'una ceba. Considerem que és molt interessant i per això volem deixar les antigues restes a l'aire, consolidar-les perquè la gent pugui veure i interpretar la evolució arquitectònica d'aquest edifici", ha explicat Granyer.
No obstant això, amb la crisi econòmica, l'entitat no ha pogut portar a terme tots els seus plans previstos. "Encara ens queda molta feina per fer, consolidar les restes i restaurar les capelles i el cor. Unes feines que són una mica més difícils i haurem d'esperar a tenir finançament", ha explicat el tècnic.
