La Beca d'Estudis Històrics President Irla 2018 s'ha atorgat a la palafrugellenca Olga Palahí per a biografiar Martí Jordi Frigola, que fou alcalde de Palafrugell. El jurat, format per Pere Bosch, Joan Casamitjana i Enric Pujol, ha escollit el projecte «Martí Jordi Frigola, comissari de la Generalitat. Un polític al front (1904-1938)» per l'interès d'una figura que fou càrrec electe de ben jove, amb una forta projecció i compromís amb els valors republicans.

La beca, que atorga la Fundació Josep Irla en un conveni amb la Diputació de Girona, té un import de 6.000 euros i va dirigida al millor projecte en el camp de la història del republicanisme a les comarques gironines. Olga Palahí ha de desenvolupar ara aquest projecte, el qual serà presentat l'any que ve.

El projecte sobre Martí Jordi Frigola, que fou batlle de Palafrugell l'any 1934 i el 1936 per ERC, pretén col·laborar amb la recuperació de la memòria història, mitjançant la biografia d'un personatge que ha restat en l'oblit. L'autora vol biografiar Martí Jordi Frigola, però també fer una aproximació al tarannà i pensament del protagonista a través dels articles que va escriure a diverses publicacions, com la revista Baix Empordà i l'Baix EmpordàAra.

Olga Palahí Jordi és professora de secundària i llicenciada en Economia, i es va començar a interessar per Martí Jordi Frigola fruit d'una investigació de l'arbre genealògic de la seva família, quan va descobrir que era parent seu.

Qui era Martí Jordi Frigola?

Martí Jordi Frigola va néixer el 1904 a Palafrugell, fill de petits empresaris tapers de la vila. Fou un jove compromès amb la vida local del municipi, i començà a escriure en diaris i publicacions com la revista Baix Empordà, on feia cròniques i articles sobre esport i política. A finals del 1930 va fundar Ara.

Militant d'Esquerra Republicana, va fer campanya per l'Estatut i a les eleccions de 1934 en va ser elegit alcalde de Palafrugell. Uns mesos més tard, va proclamar l'Estat català des del balcó de l'Ajuntament. Per aquests fets, fou detingut i empresonat a Girona.

Posteriorment, va marxar a l'exili amb el seu amic i regidor Josep Camós. Al setembre de 1936, retornat a Catalunya, va ser nomenat Comissari d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Girona. Tot i que se n'hagués pogut lliurar per la seva responsabilitat, va decidir incorporar-se a l'Exèrcit Popular per iniciativa pròpia. Poc després d'entrar-hi, va ser ferit per un obús a Sant Quirze de Besora.