Conservar i protegir el llegat arquitectònic de Joan Bordàs a Sant Feliu de Guíxols. Això és el que proposa el partit Guíxols des del Carrer (GdC) a la moció que portaran a debat i a votació en el ple municipal previst pel pròxim dijous. Segons exposa la formació municipal en el document, el llegat de Bordàs «s'ha vist disminuït al llarg dels darrers anys». «Avui mateix podem veure com ja s'han perdut una part dels parterres originals, o com també s'han enderrocat alguns dels emblemàtics balcons sobre la platja emmarcats per uns arcs de ferro i rematats amb la silueta d'una barca», lamenten en la moció.
Per això, en la proposta demanen que es faci un inventari acurat de l'obra arquitectònica de Joan Bordàs, que s'estableixi en quin estat de conservació es troben els diferents elements i que es restaurin i protegeixin tots els elements de mobiliari urbà existents. La formació confia rebre el suport de la resta de grups a l'oposició per poder tirar la moció endavant.
Joan Bordàs i Salellas (Figueres, 1888 - Barcelona, 1961) va desenvolupar gran part de la seva obra arquitectònica a Sant Feliu de Guíxols, d'on va ser arquitecte assessor de l'ajuntament des de 1914 fins a 1955. Entre les seves obres destaquen la reconstrucció del Passeig del Mar i del Passeig del Guíxols (1943-1945) incorporant uns elements de disseny innovadors en l'època com són els bancs de pedra i els parterres i la construcció del mur de defensa de la platja. Entre els edificis que va projectar sobresurten la fàbrica de taps de suro La Suberina (1919-1923), la reforma dels banys de Sant Elm, avui coneguts com a Palm Beach (1922), el mercat cobert (1929-1930), el «Casino Guixolense» (1932), l'hospital municipal, la casa Rius, la casa Dawson (1941) i la casa Arxer (1947). Joan Bordàs també va ser l'autor del disseny de la font que hi ha a la plaça del Monestir. A més, va ser director i professor de l'escola d'arts i oficis de Sant Feliu.
