La Generalitat de Catalunya entrega avui vuit certificats de reparació jurídica als familiars de vuit palamosins sentenciats a mort durant la dictadura de Francisco Franco. El document de la institució catalana s'entrega a les víctimes del franquisme amb prèvia sol·licitud i declara il·legals les sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre l'abril de 1938 i el desembre de 1978.
L'acte d'entrega del document es farà divendres a les set de la tarda a la Sala Noble de l'ajuntament de Palamós, encapçalat per la consellera de Justícia, Ester Capella. En total, es farà el lliurament a les famílies de vuit veïns de Palamós afusellats durant aquesta època, que són: Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas, Octavio Ros, José Ruiz, Dídac Garrell i Josep Fàbrega.
Les víctimes van ser executades l'any 1939 després de ser jutjats per un consell de guerra.
Afusellament d'alcaldes
Entre els documents reparatoris hi ha Josep Fàbrega i Dídac Garrell, dos exalcaldes de Palamós que van ser afusellats el 12 d'agost de 1939 al cementiri de Girona. Fàbrega va ser alcalde entre els anys 1902 i 1903 i va tornar-ho a ser entre els anys 1931 i 1932 ja com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 1932, a més, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Girona. Un cop acabada la Guerra Civil, va renunciar a l'exili i va decidir quedar-se a Palamós perquè la seva salut era delicada. Fàbrega va ser afusellat amb 71 anys, assegut en una cadira perquè no s'aguantava dret sense ajuda.
L'alcalde Dídac Garrell va ser afusellat amb 50 anys i va estar al càrrec l'any 1934 i l'any 1936. Garrell era membre d'Acció Catalana i del partit Esquerra Republicana de Catalunya.
Per altra banda, la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya inclou un total de 165 persones de Palamós que van ser represaliades per tribunals franquistes. D'aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades. L'Ajuntament de Palamós està en plena recerca dels familiars de tots els represaliats del municipi perquè puguin obtenir el document de nul·litat.
Sol·licituds dels familiars
Catalunya compta amb 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Les sentències estan fonamentades per motius ideològics i va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.
En aquest sentit, el Parlament va aprovar per unanimitat el juliol del 2017 la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals franquistes per ser «contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just». Des de llavors, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat d'aquells judicis i consells de guerra. Fins al març del 2019, hi ha hagut 3.378 sol·licituds.
