Lluny queda el temps en què l'edifici servia per fer la preparació d'hòsties consagrades, per a tasques de bugaderia, per fer classes a les nenes de famílies pobres i, sobretot, d'espai per al treball manual, la lectura divina i l'ofici diví de les monges de clausura del Segon Orde de sant Francesc. Ara, 168 anys després de la seva obertura, el convent de les Clarisses a Torroella de Montgrí està a punt d'inaugurar una nova etapa destinada al servei públic, tot conservant l'esperit i la història del seu naixement.

Va ser en aquest sentit quan ara fa un any l'Ajuntament va oficialitzar l'adquisició de la finca, de gairebé 2.000 metres quadrats, a través d'una permuta amb l'Orde Contemplativa de Religioses Clarisses. En aquell moment, les germanes clarisses van acceptar el contracte en què es canviava la propietat de l'equipament religiós per uns solars de menor valor situats a la urbanització Mas Moreu. Un acord que es va fer «amb la voluntat d'afavorir l'interès general dels veïns i veïnes de Torroella de Montgrí, que tan bé van acollir la comunitat des de la fundació del convent», recollia l'acord.

Abans de l'adquisició municipal, l'espai estava en desús des de l'octubre del 2015, quan les últimes tres germanes clarisses que quedaven van marxar per anar a viure amb la comunitat que l'orde té a Reus. Un cop efectuat el canvi de propietat, el consistori va posar en marxa un procés participatiu amb la ciutadania per definir-ne els nous usos que ha culminat recentment. «Estem molt contents de com ha anat, perquè pensàvem que era molt complex voler integrar el que la gent volia amb l'espai que teníem», explica el regidor de Participació Ciutadana, Marc Calvet, que destaca que «és un espai que la gent s'estima i el volen conservar».

I és que, de fet, el procés de la reconversió s'ha fet paral·lelament a un exercici de recuperació històrica del centre. Així, a banda d'entrevistes individuals, enquestes i tallers deliberatius, l'Ajuntament es va encarregar d'organitzar visites guiades al desembre i al gener per mostrar els espais a la ciutadania abans que haguessin de decidir-ne el futur. «Se n'havien de fer només al desembre però a causa de l'èxit es van allargar fins al gener», apunta l'educadora cultural encarregada de fer les visites, Montse Carbó.

Carbó assegura que, en tractar-se d'un convent de clausura, el seu contacte amb el poble era limitat, però, tot i així, la «gent recorda moltes coses» sobre el convent. «Feien la bugaderia de la roba fina i de tapets», afegeix, «i per no veure-les, la gent anava a l'entrada del convent, tocaven la campana i els deixaven les robes; amb això les germanes cobraven uns diners que els servien per mantenir-se».

Epicentre cultural

Un dels altres moments en què els veïns contactaven amb les monges era a les misses obertes als feligresos. «Les germanes es posaven al cor de l'església darrere una gelosia de fusta per escoltar la missa i cantar», explica Carbó. «Molta gent recorda que no les veien però les sentien», afegeix. Per altra banda, les monges també feien classes a les nenes de famílies pobres que vagaven pels carrers mentre les seves mares treballaven. L'escola va començar a funcionar el 1858, un any després de la promulgació de la llei Moyano, en què es va declarar obligatori l'ensenyament per a tots els infants d'entre 6 i 9 anys. Fins aleshores, les nenes no tenien reconegut aquest dret i l'escola va estar oberta fins a principis del 1940.

Ara, després del procés participatiu per decidir el pla d'usos, s'ha decidit convertir l'espai en un punt de referència cultural i cívic al municipi. En aquest sentit, està prevista la creació, entre d'altres, d'un espai per a joves, d'un coworking i d'un centre de suport per a entitats, de bucs d'assaig, d'espais polivalents i d'un alberg de 40 places. «És un espai molt cèntric i creiem que donarà vida i servei al centre de la vila», apunta Calvet. Amb sis fases d'execució planificades, la primera actuació prevista és l'espai per a joves.