La Plataforma SOS Costa Brava ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla urbanístic que permet aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell. L'entitat denuncia que les administracions responsables - Generalitat i ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras - donen un «tracte de favor i singular» cap a la Fundació La Caixa, que és la propietària dels terrenys.
L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, va recordar que és sòl «no urbanitzable» i va afegir que considera «inadmissible» que s'aprovin nous plans en zones que estan protegides, com és el cas dels Jardins de Cap Roig. De Ribot també va recordar que es tracta d'una cessió per part del coronel Woevodsky, que específicament demanava que no s'urbanitzés a la zona, fet que obre la porta perquè els familiars demanin la revocació de la cessió.
Tres edificacions noves
Si la justícia no ho atura, els Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell tindran tres noves edificacions. Així ho aprova el pla especial que han tirat endavant la Generalitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Palafrugell i el de Mont-ras. Però la Plataforma SOS Costa Brava ha interposat un recurs per tal d'evitar que la Fundació La Caixa, titular dels terrenys des de 2014, aixequi aquestes tres construccions. L'associació ecologista considera que hi ha un tracte de favor cap a l'entitat financera ja que es tracta d'una zona que compta amb una «especial protecció». «És impensable que qualsevol altre promotor privat pogués posar tres edificis en aquesta zona», va assenyalar l'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. I és que l'espai compta amb la categoria de «no urbanitzable», fet que limita a només un 20% l'ampliació de volums fixats, sempre i quan sigui «imprescindible i necessari», dues condicions que SOS Costa Brava considera que «no es donen».
L'entitat ecologista considera que les tres construccions superen «de llarg» els 1.000 metres quadrats de sostre. En concret, el primer és un edifici de dues plantes en substitució dels hivernacles i compta amb 666 metres quadrats. El segon és un equipament ambiental de 550 i el tercer és un auditori i sala de congressos semisoterrada de 525. Des de SOS Costa Brava alerten que si al final s'acaba executant el pla seria un «pèssim precedent» per a l'entitat ecologista ja que significaria que no es podrien aturar altres projectes. «És completament incoherent que mentre l'administració està tramitant un pla per protegir la Costa Brava que ara n'aprovi un que es fa en un sòl no urbanitzable», va lamentar de Ribot.
Per això, l'advocat subratlla que s'està donant un tracte de favor a la Fundació La Caixa i demana que «reconsiderin» la seva posició i adeqüin el projecte a la realitat dels Jardins de Cap Roig. De Ribot va celebrar, però, que «almenys» han aconseguit «millorar» una mica el pla inicial que contemplava fins a quatre edificis. De totes maneres, SOS Costa Brava assegura que el que s'ha aprovat «vulnera» la legislació tant municipal com la catalana.
Revocar la cessió
La Fundació La Caixa és propietària dels terrenys dels Jardins de Cap Roig des del 2014. Els va adquirir gràcies a l'absorció de Caixa de Girona, que va ser la beneficiada d'una donació que el 1969 el Coronel Woevodsky va fer a l'entitat financera. Segons els documents aportats per SOS Costa Brava, la cessió anava vinculada a la protecció del medi i especificava que no es podia construir en algunes de les zones, que sí preveu el pla aprovat recentment.
Segons De Ribot, això suposaria un «incompliment de les càrregues» i podria obrir la porta a una revocació de la cessió que es va fer per part dels familiars, i recuperar els terrenys dels Jardins de Cap Roig. Des de SOS Costa Brava han deixat clar que no saben si exploraran aquesta via, però ha aconseguit dues cartes per part de familiars directes oposant-se al que consideren que és una «vulneració flagrant» de la voluntat del coronel.
