Evitar que les motos de cros i trial facin desaparèixer les espècies amenaçades que sobreviuen a la capçalera del Ridaura, a l'Ardenya. Aquesta és la lluita en la qual es troba immersa, des de fa temps, l'associació ecologista Natura Sterna, una entitat que ha denunciat en reiterades ocasions, i sense èxit, la proliferació d'aquestes pràctiques il·legals en aquest espai protegit situat entre els termes municipals de Llagostera, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. «En dues setmanes, hi ha hagut activitat d'aquestes motos durant set dies. És una barbaritat», denunciava aquesta setmana el seu president, Jaume Ramot, que mostrava imatges de diferents motos de cros travessant el Ridaura.
Motos que obren camins i corriols «erosionant el terreny», que deixen «taques d'oli a l'aigua» i que creen nous itineraris en llocs cada vegada més «amagats i inhòspits i més rics en biodiversitat». «En un cap de setmana han arribat a passar 800 corredors», critica Ramot, qui explica que és «molt difícil enganxar-los» i que en cas d'aconseguir-ho, quan se'ls adverteix que estan en una zona protegida «fan cas omís a la prohibició d'accés».
De fet, segons el president de l'entitat, en els últims anys el problema s'ha agreujat a causa de la proliferació d'empreses turístiquesper aquest paratge natural que descriuen com un «refugi de la biodiversitat. I també per l'organització de proves esportives de trial que, segons Ramot, provoquen un «efecte crida» entre els aficionats a aquesta disciplina.
«El problema és que no hi ha cap administració que gestioni la protecció d'aquest territori com fa el Consorci de les Gavarres», lamenta el portaveu de Natura Sterna, qui afegeix que «falten efectius» que vigilin aquest tram del Ridaura. «Hem advertit d'aquesta situació els Agents Rurals moltes vegades però només son cinc o sis persones que han de cobrir tota la comarca i no donen l'abast», assenyala Ramot. «El que vivim aquí és dramàtic», afegeix.
Per això, des de l'Associació ecologista reclamen més efectius a l'administració per «acabar» amb la presència de les motos en aquest paratge natural; que es realitzi un estudi acurat de la biodiversitat de la zona abans de permetre que s'hi organitzin activitats esportives i, sobretot, que es conscienciï la gent sobre «la importància de mantenir intacta» la capçalera del Riudaura.
Espècies úniques i amenaçades
El més afectat és un tram de difícil accés de mig quilòmetre que concentra una rica diversitat d'espècies amenaçades, moltes de les quals no es troben a cap altre lloc de Catalunya. Plantes com l'espiga d'aigua, el lletimó, les orquídies de tardor, l'herba de la gota o dròseres o el marcòlic. I també peixos com els barbs de muntanya i diferents tipus d'amfibis com ara el gripau comú o la salamandra; insectes com l'escarabat ( Hoplia coerulea), l'emperador blau o les papallones zebrades; o aus com el picot garser gros, el picot verd, el raspinell o el duc.
«El més mínim canvi ambiental pot esdevenir fatal. El fet de desbrossar una part de bosc de ribera pot canviar la humitat ambiental, la insolació o les condicions d'un espai», indica Ramot, qui afegeix que tots aquests canvis poden «variar de forma irreparable les condicions bàsiques que requereixen aquestes espècies».
