Dies abans del 24 d'agost de 2018, quan un home va matar a Palafrugell el seu germà a cops de crossa, els veïns dels dos germans sentien crits, fressa i cops des del pis on vivien. De fet, el «sarau», tal com ho va descriure ahir un dels testimonis que va declarar en la primera sessió del judici contra l'home fratricida, era «constant» des que la víctima va anar a viure amb l'acusat uns dos mesos abans del crim.
«Cada dia se sentien crits i cops amb les crosses», va explicar un dels veïns. De fet, els cinc testimonis que compartien carrer amb l'acusat van coincidir en afirmar que la convivència dins d'aquell pis era de tot menys pacífica. També van descriure la víctima com un home «dèbil», que caminava a poc a poc i que en definitiva «estava fet un cromo».
Havia sortit de la presó feia uns dos mesos i havia anat a viure amb el germà. A partir d'aquell moment, s'havien iniciat els crits i les baralles.
Una de les veïnes va presenciar un incident entre ambdós al carrer, on l'acusat va tractar de lladre a la víctima perquè havia «estafat a la família», i el va colpejar amb la crossa. A més, va relatar que l'acusat li havia comentat que n'estava tip del seu germà i que el faria fora de casa. També va manifestar-li que un dia el mataria, però la dona s'ho va prendre com un comentari informal.
El dia abans del crim també va haver-hi «sarau». Una de les veïnes va veure la víctima arribant a casa seva amb un noi que li duia una bossa amb begudes. La víctima «tenia un morat a la cara del mateix color negre que la mascareta que du vostè», va indicar la senyora, referint-se al fiscal del cas, Enrique Barata. «El seu germà va sortir de casa i el va empentar cap dins dient-li ´camina, camina, marieta!'».
Dues de les veïnes van opinar que l'acusat «no volia» que la víctima visqués amb ell: «des que van començar a viure junts, el caràcter li va empitjorar, estava més nerviós i rabiós», va assenyalar una altra veïna, que alguna vegada havia deixat entrar a casa seva la víctima després que l'acusat no li obrís la porta.
«Si podia, t'estafava»
L'acusat i la víctima tenien una germana que va declarar que feia més de deu anys que no tenia relació amb la víctima. En canvi, no havia tallat la seva relació amb l'acusat. Va descriure la víctima com una persona conflictiva, i va afirmar que «deia mentides i si podia, t'estafava». Segons va detallar, havia «estafat» a la família per temes relacionats amb la seva drogoaddicció. Per la seva banda, el fill de la víctima també va declarar, però per dir el contrari del que va manifestar durant la investigació del cas, quan havia assegurat que havia presenciat discussions molt fortes per temes econòmics. En canvi, ahir va dir que no havia viscut cap situació que diferís d'una «discussió normal entre germans», i va renunciar a reclamar cap mena d'indemnització econòmica pels danys morals patits.
Davant d'aquesta situació, el fiscal va fer saber al tribunal que s'estava contradient i li va preguntar si tenia por de l'acusat, i el magistrat del cas li va recordar que estava obligat a dir la veritat. El jove, però, no va rectificar i va mantenir una versió neutral, evitant incriminar al processat.
Els investigadors que van acudir al lloc dels fets el dia del crim van assegurar durant el judici que l'acusat els va dir que s'havia trobat el cadàver sobtadament en baixar a buscar un suc a la cuina. Era la versió que els havia donat a la primera patrulla d'agents de la Policia Local que havien acudit a l'avís, que va fer arribar el mateix acusat a l'Oficina del Ciutadà de l'Ajuntament a primera hora del matí del 24 d'agost.
«No hi havia indicis que haguessin forçat cap entrada i l'única persona que hi havia al domicili amb el cadàver era l'acusat», va explicar un dels investigadors. «No quadraven les versions dels veïns amb la que ens donava l'acusat, que era poc creïble, per tant vam tenir clar que molt probablement era l'autor del crim», va relatar.
El cos sense vida de la víctima estava situat entre la seva habitació, situada a la planta baixa, i el menjador. Després d'aquella primera versió «inconsistent», el processat va fer una segona declaració on va confessar que havien tingut una forta baralla i que s'havien propinat cops de crossa, ja que tots dos en necessitaven per caminar. L'acusat els va referir que li havia agafat la crossa a la víctima i que li havia etzibar diversos cops contundents, però que ho va fer per defensar-se. I que va marxar a dormir sense pensar-se que s'estava dessagnant. «Hi havia sang a tot arreu, a les parets, al sostre, a les escales...», va relatar un dels policies que va parlar amb l'acusat just després d'arribar a l'immoble. Aquest, però, actuava amb «normalitat». No se'l veia agitat, no se'l veia afectat. «Estava massa tranquil tenint en compte el que havia passat», va relatar l'agent. Tampoc van apreciar cap símptoma d'embriaguesa, tot i que van trobar dins les escombraries una dotzena de llaunes de cervesa.
L'acusat s'enfronta fins a 14 anys de presó per un delicte d'homicidi, però la seva defensa reclama que se li imputin lesions o homicidi imprudent, que suposa penes de fins a 4 anys, perquè sosté que va ser una baralla on l'acusat va colpejar la víctima en defensa pròpia.
