L'Audiència de Girona ha condemnat a 10 anys de presó l'home que va matar el germà a Palafrugell la matinada del 24 d'agost de 2018. El veredicte del jurat popular el va fer responsable d'un delicte d'homicidi intencionat, però va considerar que quan va matar la víctima estava sota un estat d'ofuscació i ira que li impedia pensar el que feia.
Per això, el tribunal ha imposat la pena mínima per aquest delicte, tenint en compte que també se li ha apreciat un agreujant de parentesc, que és el que podia haver elevat la pena fins als 15 anys de presó. Sobre això, el jurat va subratllar que «hem quedat molt impactats per l'omissió de socors en aquests fets» i va destacar que l'acusat «no havia mostrat penediment».
«El jurat popular va apreciar una atenuant d'arravatament que està molt ben vista, ja que és el que va passar: l'acusat havia acumulat molts anys de fúria i frustració per tot el mal que els havia fet la víctima, i aquell dia va explotar», va explicar l'advocada de la defensa, Nerina Vidal. «No hi havia intenció de matar, en aquell moment estava encegat per la ira, i tot plegat ha sigut una desgràcia, però en Rafael no és cap monstre», va assenyalar.
La sentència ha apreciat dues atenuants que han permès aplicar la pena mínima: la d'arravatament i la de drogoaddicció.
En canvi, no ha apreciat l'abús de superioritat que sol·licitava la fiscalia, ja que el mateix veredicte va descartar-ho. El jurat va considerar per set vots a favor i dos en contra que tant la víctima com l'acusat tenien un historial mèdic «idèntic», amb les mateixes patologies i problemes d'addicció.
Tampoc s'ha concedit l'atenuant per defensa pròpia que va demanar la defensa per la diferència entre les ferides que va patir la víctima, que foren mortals, i les del condemnat. En el mateix sentit s'ha descartat el de confessió perquè en un primer moment el condemnat va negar que s'hagués barallat amb el germà.
Pel que fa a la responsabilitat civil, no se li ha imposat cap quantitat, ja que la família de la víctima va renunciar-hi expressament. «Des del primer moment en instrucció la família va renunciar a ser indemnitzada, i s'ha de tenir en compte que en cap moment han tallat la seva relació amb en Rafael», assenyala Vidal, que recorda que les coses «no són blanques o negres». De fet, conclou que aquest cas és un dels molts finals que hagués pogut tenir després de molts anys de conflictes a la família per culpa de l'addicció a l'heroïna que patia la víctima.
La fiscalia demanava 12,5 anys de presó, una petició que va haver de rebaixar després del veredicte del jurat.
