Aquest final de juliol s’ha rebut una circular informativa de la junta de compensació del Balitrà de Dalt. Entre altres coses, recorden que els propietaris encara són a temps de vendre la seva parcel·la. Malauradament és una trista forma de pressionar als propietaris perquè es desprenguin de la seva parcel·la; i ves a saber a quin preu. Cal tenir en compte l’elevat preu de les obres acompanyat de les condicions de pagament que faci gairebé impossible assumir aquestes dues condicions. En la circular diuen que estan a punt d’emetre les factures... d’unes obres que encara s’han de començar. Què ens hi posaran en aquestes factures? Pagar per a una cosa que no han fet? Per què?
Fa pocs dies es va signar un contracte per a les obres de Mas Pere de Calonge. Doncs una parcel·la de 700 m/2 per als mateixos serveis pagarà 15.000€ durant tres anys. Aquí a Balitrà de Dalt, una parcel·la de 700m/2 pagarà 36.000€ amb pagament per avançat. Això representa gairebé un 100% més car. Calen comentaris?
Davant la passivitat de l’Ajuntament de Palamós que ha donat suport als promotors, què cal esperar ara? Doncs en principi mals auguris. Pensem que l’Ajuntament de Palamós és qui ha de tutelar aquesta junta de compensació; desgraciadament fins ara no ha sigut pas així. És culpa dels polítics? És culpa dels empleats? Ja ho sabrem. De totes formes sigui quina sigui la resposta, al final el responsable és el senyor Alcalde.
El suposat préstec de l’entitat bancària va ser una entabanada; com a préstec són molts diners, no es pot fer via préstec, sinó que s’ha de fer via hipoteca. Però la propietat a hipotecar no pot ser de la urbanització Balitrà de Dalt, sinó que ha de ser d’una propietat neta i immaculada d’una altra zona. I que el propietari sigui jove i que tingui recursos.
Esperem que ara no vinguin els directors de la junta de compensació i ens diguin que la llei els protegeix, que ho han fet tot d’acord amb la llei, que la llei diu això o allò. El que nosaltres volem és molt senzill. Volem: un preu just, una forma de pagament que poguem assumir i que no ens enganyin més i que no ens passin l'«apisonadora» per sobre.
Entenem que el fet de tenir majoria en la junta de compensació permet fer moltes coses, inclús trepitjar els límits, però mai trepitjar els petits.
Encara avui tenim una mínima esperança de no haver d’anar als jutjats, cosa que celebraríem de veritat, encara que fos cedint TOTS una mica.
