Els sis ajuntaments del Baix Empordà que havien amenaçat amb presentar un recurs contenciós-administratiu en sentir-se «indefensos» davant del nou Pla Director de la Costa Brava han arribat finalment a un acord amb la Generalitat, que ha acceptat una part de les seves peticions i ja les ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat. Els ajuntaments afectats eren els de Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Pals. Actualment, el departament que té les competències en territori és el de Vicepresidència, dirigit per Jordi Puigneró.

El pla es va aprovar definitivament el gener de 2021. A l’abril, però, els alcaldes d’aquests sis municipis van fer públic el seu malestar amb la nova normativa, tot denunciant que alguns aspectes «subjectius» els creaven «inseguretat jurídica». Així doncs, van demanar a la Generalitat que s’avingués a modificar alguns aspectes de la part d’integració paisatgística, per tal de no haver de recórrer als jutjats per aturar-lo. Segons van denunciar llavors els representants municipals, la falta d’un «criteri clar» de la norma en matèria paisatgística feia que els propis tècnics dubtessin a l’hora d’atorgar una llicència d’obres; cosa que, segons indicaven, els exposava a denúncies posteriors. Poc després, durant el mes de maig, la Generalitat es mostrava disposada a escoltar els ajuntaments, tot acceptant estudiar i polir algunes parts del redactat que poguessin generar confusió. Després de l’acord polític, els tècnics de les dues administracions van començar a perfilar els treballs de redacció. En tot moment els ajuntaments van dir que no estaven en contra del pla, sinó que es tractava d’especificitats de caràcter tècnic.

Publicat al DOGC

Després de mesos de treball, el DOGC va publicar ahir les modificacions que la Generalitat ha introduït en el Pla director per tal de resoldre els dubtes dels ajuntaments. Entre altres qüestions, s’especifica que, en relació amb els sòls ordenats, l’aplicació de les disposicions de la normativa «no podran suposar una reducció de l’edificabilitat ni de l’aprofitament urbanístic respecte dels previstos en el planejament vigent». També s’especifica la definició de conceptes com el d’«edificació aïllada», «planta baixa» o «soterrani», entre altres especificacions de caràcter tècnic.

Pel que fa a les edificacions amb ús residencial unifamiliar o bifamiliar, amb els objectius de reduir el grau d’artificialització i fomentar la permeabilitat dels sòls, evitar esllavissadaes, evitar dimensions massa allargades i garantir la proporció de plens i buits, en les parcel·les amb pendent superior al 30% es regula el volum visible de les edificacions, que hauran de garantir les condicions següents: en cas d’ordenació en dues plantes, un mínim del 40% del sostre construït s’haurà de desenvolupar en planta primera, i també caldrà garantir una separació a llindars laterals d’una cinquena part de l’amplada de la parcel·la a ambdues abandes de l’edificació, de manera que la proporció màxima a ple front buit sigui de tres cinquenes parts de l’amplada de la parcel·la.

Pla per a tot Catalunya

El nou Pla Director de la Costa Brava permetrà evitar la construcció de pràcticament 15.000 habitatges a la Costa Brava, mentre que se’n segueixen mantenint uns 15.000 més. A partir d’aquí, el Govern català iniciarà també la revisió de la resta del litoral de Catalunya.