Si no tenim en compte dos breus parèntesis en els quals l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni va ser ocupada nou mesos per l’Antoni Estevei Tauler (PSC) qui, malgrat la brevetat del seu mandat, va ser un bon alcalde, i disset per en Miquel Bell-lloc i Palet (ERC), podem dir que fa més de disset anys que Jordi Soler i Casals (JxCat) és alcalde d’aquest municipi baixempordanès. En aquest període de temps ambdós nuclis de població, tant el de l’interior, Calonge, com el marítim de Sant Antoni, han experimentat una sèrie de transformacions, en positiu i en tots els aspectes: econòmics, polítics, socials, sanitaris, culturals, esportius, de transports, urbanístics i, sobre tot, en matèria d’infraestructures. Avui dia res tenen a veure els actuals nuclis de Calonge i Sant Antoni amb com eren quan Soler va agafar les regnes del govern municipal. Ara calongins i santantoniencs viuen en el marc d’un municipi modern, ben equipat amb tota classe de serveis eficients que els hi proporcionen una alta qualitat de vida i que són l’enveja de molts pobles veïns. Cal assenyalar que entre tots el plaers que poden gaudir els calongins i molt especialment els santantoniencs destaca el poder passejar-se pel meravellós passeig que cosit amb la millor platja de Catalunya, segons opinen els lectors d’El Periódico de Catalunya, vorejant el Mediterrani va des de la riera Aubi fins la Torre Valentina. Es tracta d’una via amorosament cuidada, exquisidament enjardinada, reblerta de bars i restaurants de diferents categories i tot tipus d’establiments comercials que plegats donen a Sant Antoni un aire de població alegre, moderna, cosmopolita i turísticament atractívola. Però no s’acaben amb això els atractius del passeig. Jordi Soler i el seu equip de govern any rere any i d’en mica en mica s’han ocupat de donar-li a la ja per si captivadora via un delicat toc cultural consistent en la col·locació de manera estratègica de diverses escultures totes de reconeguts artistes les quals són l’admiració de vilatans i forasters.

Recentment els responsables municipals han considerat que ha arribat la bona hora d’enriquir encara més el passeig de Sant Antoni fent-li figurar un treball de l’eminent escultor català Xavier Medina Campeny (Barcelona, 1943). L’extensa obra d’aquest gran artista, que no només és escultor sinó també pintor i poeta de reconeguda fama i prestigi mundial, és clarament avantguardista, d’un estil ratllant el surrealisme que simplifica les formes del cos humà i les transforma en allargats cilindres que per ell són «trossos amb un allargat simbòlic». Té obres arreu del món dedicades, entre molts d’altres, a personatges com el poeta andalús Antonio Machado, el pintor català Salvador Dalí o l’activista pels Drets Humans, el nord-americà Martin Luther King i recentment ha rebut l’encàrrec de dissenyar les quatre torres dels evangelistes de la Sagrada Família de Barcelona. La figura que ha dipositat al mirador de la Plaça Costa Brava del passeig de Sant Antoni es tracta d’una escultura intitulada «De amic e amat», consistent en un cilindre metàl·lic d’acer inoxidable, amb efectes de mirall, d’aproximadament un metre de diàmetre per dos metres i deu centímetres d’altura col·locada verticalment, com si haguera caigut del cel, amb una inclinació d’uns 20 graus.

Sens dubte, com totes les obres dels genis, aquesta també ha estat, és i serà discutida. Li plouen tantes crítiques com lloances i no seré jo qui tindrà la gosadia de manifestar-me sobre el valor artístic d’aquest treball. Per això doctors té l’Església i molt bons crítics d’art Diari de Girona que, si ho creuen oportú, ja ho faran. El que sí dic és que ja ha estat i està constituint un esdeveniment social i d’atracció turística de primer ordre. Són moltíssims els forasters que cada dia, i molt especialment els cap de setmana i festius, que s’apropen al mirador de la plaça Costa Brava, que és on està situada l’escultura, alguns per admirar-la, altres per criticar-la, però tots per fotografiar-la i poder mostrar-la al amics i coneguts. En resum, l’escultura està resultant un atractiu turístic de primer ordre fins tal punt que podem dir allò de què l’èxit ha sorprès a la pròpia empresa.

Ara, resulta que els santantoniencs que són una gent molt enginyosa i amb un sentit de l’humor molt desenvolupat,  no han trigat a rebatejar la plaça amb el nom de «la Plaça del Cony». I això perquè els catalans quan hi arriben en veure quina mena d’escultura hi ha plantada a mig de la plaça entre sorpresos i divertits no poden evitar exclamar quelcom com: «Què cony és això?» Mentre que els castellanoparlants utilitzen el seu «Qué coño es eso?» De totes maneres, atès l’èxit popular que està tenint l’obra de Medina Campeny quant a visitants potser serà hora de reconèixer que els vint mil euros que ha costat l’invent a l’erari municipal hauran resultat una sàvia i rendible inversió.