Georgina Regàs i Pagès ha mort avui als 89 anys. Nascuda a Barcelona, però instal·lada des de fa dècades a Torrent (Baix Empordà), Regàs és autora de més de vint llibres de cuina i una figura clau en la divulgació de la cuina tradicional catalana. Fa divuit anys, va obrir a Torrent el Museu de la Confitura, que va convertir en una referència.
Filla del dramatrug Xavier Regàs, que va ser cap de serveis de la Generalitat de Catalunya durant la República, la família es va exiliar a l'inici del franquisme. Va estar en un camp de concentració a França i va estar internada als Països Baixos. En esclatar la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona.
Al llarg de la seva vida va viure a Anglaterra, on va ser secretària del doctor Josep Trueta a Oxford, i també a Salzburg, on es va casar. Va tornar a Barcelona el 1968 per treballar amb el seu germà i promotor cultural Oriol Regàs, fundador de Bocaccio.
A partir dels anys 80 inicia una prolífica carrera com a autora de llibres de receptes, on recupera i difon plats tradicionals de la cuina catalana.
Georgina Regàs va dedicar bona part dels últims anys de la seva vida promoure, investigar i difondre el món de la confitura. La culpa d'aquesta passió la va tenir un llimoner que hi havia al costat de la casa que va comprar a Torrent fa quaranta anys. "Va ser una amiga anglesa que passava uns dies a casa qui em va suggerir utilitzar les llimones per a fer confitura. Vaig caure de ple en un món per a mi desconegut, extraordinari i excitant. Em va agafar una veritable passió", recordava Regàs en una entrevista a El País.
L'any 2002 el llibre "70 confitures" va ser mereixedor d'un esment especial en els premis Gourmand, que guardonen els millors llibres de cuina del món.
El 2004 va obrir a Torrent el Museu de la Confitura, únic a Espanya. Al seu obrador si han elaborat més desenes de milers de pots de confitura, melmelada i gelees de més d'un centenar de gustos. El gastrònom Jaume Fàbrega recordava en un article publicat a Diari de Girona que el Museu de la Confitura "té la més àmplia referència de confitures de tot el país".
Un dels seus últims projectes, amb més de 80 anys, va ser la creació d'una cooperatvia que ensenyava a les mares de Ziguinchor (Senegal) a fer i comercialitzar confitures per a millorar les seves condicions de vida.
L'any 2012, les professores de la UdG M. Dolors Muñoz i Pilar Presas van publicar un llibre sobre dotze dones emprenedores (Emprenedoria en femení: 12 històries de dones ‘crack'), entre les quals hi havia Georgina Regàs. Entre les autores del llibre i les empresàries va néixer un vincle i una història d'amistat que les portava a fer diverses trobades anuals, l'última de les quals a principis de juliol.
Dolors Muñoz recorda que el traspàs de Regàs deixa una "buidor al grup impossible d'omplir". "Sempre la tindrem present en els nostres pensaments i en les properes trobades, dons la petjada que ens ha deixat restarà per sempre dins els nostres cors. Dona sabia, amable i generosa que sempre ens ha aportat retalls de la seva saviesa, a vegades de forma clara, altres amb aquell punt d'humor anglès que tenia, però que sempre deia les paraules adequades que eren assumides i assimilades per totes. Potser la tenim camí de l'Illa de Pasqua com va comentar en el passat sopar, una assignatura pendent. Ara bé, estic convençuda que, sempre la portarem al nostre cor i recordarem les seves sàvies paraules", afegia.
Una altra de les membres d'aquest grup, Carme Coll, la recordava en un emotiu missatge a les xarxes socials.
Arran de la notícia, altres persones van recordar la seva figura
