Estem en ple mes de novembre, l’estiu va acabar el vint de setembre, però les temperatures que hem tingut fins fa pocs dies no deien el mateix.
Ens trobàvem a Platja de Pals, era cap de setmana i els visitants no perdien l’oportunitat d’apropar-se a la sorra, com nosaltres, que vivim aquí, per prendre el sol.
Potser en un mes com aquest la idea de fer un bany al mar podria semblar forassenyada per la majoria de nosaltres, però les temperatures d’ençà que l’estiu va acabar, amb prou feines han baixat dels 20 graus, a excepció del cap de setmana passat i els dies posteriors.
És genial pels qui es neguen a què l’estiu s’acabi, però celebrar la tradicional castanyada amb la sensació d’estar celebrant quelcom que s’apropa més a una festivitat estiuenca no ens acaba de convèncer, i per això ens apropem al parc de bombers de Palafrugell. Volem que ens expliquin com ha anat la temporada de calor, i com afecta el clima que estem vivint a la seva feina.
Parlem amb Gabriel Marzo, que fa 37 anys que exerceix com a bomber de la generalitat, els últims 14, a més, com a sergent en cap del parc de Palafrugell. En la nostra visita, primer ens fa un resum sobre les instal·lacions i el funcionament del parc.
El funcionament intern
El parc de bombers de Palafrugell és de categoria B, que vol dir que són fins a sis bombers de guàrdia i deu per torn a les instal·lacions, a diferència dels A que tenen nou bombers de guàrdia i dotze o tretze per cada torn, i els C quatre de guàrdia i sis per torn. Disposen d’un vehicle autoescala, dos camions i vehicles tot terreny.
Les instal·lacions consten de sala de control, on podem trobar ordinadors o ràdios per donar resposta directa a diferents tipus d’emergències, aula de formacions, gimnàs, cuina, habitacions o taquilles... El sergent en cap defineix el parc de la següent manera: «És com una casa, ni més ni menys».
Al parc s’hi fan torns de vint-i-quatre hores de guàrdia i setanta-dues hores lliures i els horaris són pautats. S’hi fa, a primera hora, el traspàs d’informació entre torns i la revisió del material i dels vehicles. És imprescindible que tot estigui en perfectes condicions abans de començar una nova jornada.
La Generalitat programa una sèrie de pràctiques diàries, conducció, coneixement del territori, excarceració de víctimes en un vehicle accidentat, etc.
De la mateixa manera són també obligatòries les formacions que s’imparteixen a l’aula i que són comuns en tots i cada un dels parcs de bombers catalans, encara que, n’hi ha d’altres no obligatòries que són proposades des del mateix parc com una necessitat especifica.
Dinàmiques de treball
Gràcies a les Instruccions Normalitzades de Treball (INT), cada parc rep les mateixes pràctiques i formacions i tots els efectius treballen de la mateixa manera, per assegurar-se que quan s’ajunten diferents regions d’emergència actuen ben coordinats.
«Abans hi havia quatre regions d’emergències on cada regió funcionava completament separada de la resta, eren com regnes de Taifa, ara això és impensable, estem molt més integrats, aprenem moltíssim i cada cop donem una millor resposta», assegura Gabriel Marzo.
Cada parc de bombers té el seu propi territori administratiu, però no és així a l’hora d’actuar, ja que la zona d’actuació pot ser variable, i és aquí, on la central de Girona avisa els efectius més propers fins a completar els mitjans necessaris per a l’emergència.
L’ajut de Google Maps
Per això es fan servir les isòcrones de Google Maps. Per determinar quins efectius trigaran menys en arribar al lloc on s’han de desplaçar, depenent de la situació del trànsit en aquell moment. El temps màxim des que es produeix l’avís fins que se surt del parc de bombers, és de tan sols 2 minuts.
La major part de les trucades que reben al parc de Palafrugell són per incendis forestals i urbans, obertures d’habitatge i accidents de trànsit.
«Estadísticament, entre el 95 i el 97% dels incendis forestals són provocats per la mà humana, a la natura solament es poden produir per llampecs o volcans, així que les probabilitats són les que són», afegeix el sergent en cap.
Els incendis provocats pels humans també es produeixen per diferents motius: línies d’alta tensió, treballs forestals, o malauradament, també aquells que són causats intencionadament.
El canvi climàtic
La temporada d’estiu comença a priori i oficialment el 15 de juny i acaba el 15 d’octubre, però com es pot observar, cada vegada amb més freqüència, aquestes dates són cada cop més ambigües, fet que fa que els bombers es vegin obligats a modificar estratègies i maneres d’actuar, quelcom veritablement necessari tenint en compte tots aquests canvis.
En resposta a com ha anat la temporada, Gabriel Marzo explica que va començar molt intensa, perquè durant la primera setmana, just a l’inici, van tenir lloc més d’una trentena d’incendis de forma simultània arreu del territori català.
Aquesta circumstància va obligar els responsables del cos a organitzar-se de manera que hi hagués un subdirector general operatiu de comandament i a coordinar-se des de Bellaterra, per a tot Catalunya. D’aquesta manera podien prioritzar els incendis més greus, però sense perdre de vista la resta de focs que es produïen a la resta del territori.
Aquestes mesures únicament havien estat utilitzades una vegada amb anterioritat. «Es tracta de tenir en compte les capacitats i les possibles accions tot depenent de les necessitats i dels recursos, per així poder obtenir una millor resposta i millors resultats», afirma el sergent en cap del parc de Palafrugell.
