La llenya, l'alternativa a l'augment de preus

Des de ja fa uns anys el preu de l’energia no ha parat de pujar, fet que afecta la factura dels consumidors. En els últims mesos l’actual escassetat de subministrament de gas a tot el món ha accentuat aquesta pujada, provocant un notable augment en el preu del kilovat-hora (kWh).

L’escassetat del subministrament de gas i l’escalada dels preus de l’energia a Europa són deguts a diferents motius, la Covid-19, el preu del petroli, el preu del gas natural i sobretot la guerra de Rússia i Ucraïna.

Davant d’aquesta situació i preocupats per l’escassetat i l’increment dels preus, molts consumidors van optar, ja cap al mes d’agost, per estudiar d’altres alternatives per escalfar la llar de cara a l’hivern, i les estufes de llenya o les llars de foc són una opció més econòmica, i és per això que la llenya que s’utilitza com a combustible va experimentar una creixent demanda durant els mesos que precedien l’hivern.

Llei de l’oferta i la demanda

El preu de la llenya ha augmentat en uns 30 euros per tona en l’últim any, quan habitualment era de 10

Automàticament quan això succeeix entra en joc la coneguda llei de l’oferta i la demanda, que no és altra que, quan hi ha un augment en la demanda o una disminució en l’oferta, implica una pujada de preu en el mercat. Tot i que és cert que el preu de la llenya ha augmentat en uns 30 euros per tona en l’últim any, i quan l’habitual situava aquest augment anual en 10 euros per tona, aquest combustible, continua resultant més econòmic que la llum o el gas.

A Castell d’Aro, Llenyes Balmaña és un negoci familiar amb més de quaranta anys d’ofici en el sector de la llenya. Duen a terme tot el procés de preparació d’aquest combustible, des de la tala dels arbres fins a l’entrega a tota mena de consumidors, hotels, cases rurals, restaurants, particulars...

Molt volum de feina

Josep Balmaña és el propietari d’aquest negoci que va posar en funcionament el seu pare, Llorenç, que té noranta-set anys i que tot i estar jubilat encara està molt vinculat a la feina.

«Les demandes de llenya es van avançar al mes d’agost en lloc d’octubre, com estem acostumats»

«La situació d’enguany és extraordinària, les demandes de llenya es van avançar al mes d’agost en lloc d’octubre com estem acostumats», apunta Josep Balmaña.

Des de finals d’agost fins a mitjan desembre han tingut un volum de feina molt important, sent molt complicat de donar l’abast a la demanda, i trobant-se en la situació de no poder entregar el combustible fins a dues setmanes de retard a causa del gran nombre de comandes que estaven rebent, arribant al punt que ells mateixos van haver de comprar llenya a altres empreses per poder donar servei als seus clients.

El propietari de l’empresa comenta també que aquesta temporada de fred, ha rebut moltes comandes de nous clients, persones que, vist l’increment dels preus en el gas i l’electricitat han decidit adquirir una estufa de llenya o xemeneia. «És gent que es nota que no estan acostumats a utilitzar aquest sistema de calefacció i que tenen moltes preguntes a fer... Quant de temps dura una tona?; quina és la millor llenya?; és millor que sigui seca o verda?», a més de molts altres dubtes.

El camp

«El meu camp» és com en Josep Balmaña es refereix al seu lloc de treball, el terreny on guarda la maquinària en un gran magatzem i on té tot el necessari per trossejar la llenya i acumular-ne les tones.

L’extensió del camp és de poc més d’1 hectàrea, amb el pertinent magatzem de 320 metres quadrats, i entre tot, amb una capacitat per acumular-hi, si fos necessari, almenys 400.000 quilos de llenya.

Fidel Sobirana és empleat del negoci. És nascut a les Gavarres, criat en una casa pairal on hi va viure fins als trenta i pocs anys envoltat de bosc i el seu sistema de calefacció sempre ha estat la llenya. «A casa no hi teníem llum i l’aigua era molt escassa... Això sí, llenya no ens en va faltar mai».

És un home amb un profund respecte al bosc i la natura, i agraeix el que aquesta sempre li ha ofert.

El dia a dia normalment consisteix a anar al bosc per fer llenya al matí; carregar-la als camions al mateix moment, sempre que sigui possible, ja que molts cops si en deixen per carregar l’endemà, de vegades desapareix; dur-la al «camp» i descarregar per tenir-la llesta per començar a trossejar a la tarda.

Mentrestant, Josep Balamaña va rebent trucades dels clients que van fent les comandes, i es va organitzant els viatges i les quantitats de cada una d’elles. Normalment, si la comanda és per un restaurant, procura fer el viatge el mateix dia si és possible, i si no, el següent, en canvi, els particulars potser han d’esperar un parell o tres de dies si l’agenda és molt plena.

Els clients

Aprofitem un d’aquests viatges per acompanyar-lo, aquest cop és a prop, a Sant Feliu de Guíxols. María José Pello viu en un bloc de pisos i és una clienta habitual. Segons ens comenta, una tona de llenya és poca quantitat per l’ús que ella li dona, però amb dues tones en té prou per passar tot l’hivern.

Hi ha molts factors a l’hora de calcular el consum de llenya que pot arribar a tenir un habitatge, el tipus d’habitatge, l’estufa o la llar de foc, pèrdues de calor o tipus de llenya, per exemple. Hi ha clients que li donen un ús més continuat en ser el sistema de calefacció central de la casa, o altres a qui simplement els hi agrada encendre la llar de foc una estona al vespre.

Consum disparat

Normalment, entre una o dues tones de llenya acostumen a ser més que suficients per a ambdós casos. En canvi, si parlem d’un restaurant, una pizzeria o una rostisseria, els consums, com és natural, es disparen considerablement.

Grans superfícies enmig de les Gavarres per treure combustible

Les finques o terrenys d’on treu el combustible Llenyes Balmaña acostumen a ser propietats particulars que disposen de grans superfícies de bosc, i aquests opten per fer neteja de la propietat i evitar riscos innecessaris de cara a l’augment de temperatures a l’estiu o també per altres raons.

Quan un propietari amb una gran extensió pren aquesta decisió, ofereix a l’empresa el seu terreny perquè aquesta realitzi els treballs forestals i n’aconsegueixi el combustible. En aquests casos és el propietari qui cobra a l’empresa per deixar-los treballar i obtenir el benefici del material que s’emporten.

Aquí és on Josep Balmaña, el propietari de l’empresa, estudia el terreny i valora si hi està interessat, perquè hi ha vegades que els accessos són complicats i és necessari llogar màquines per fer o arreglar camins per on puguin accedir amb els seus camions i la maquinària per treballar-hi sense cap dificultat.

Una finca a les Gavarres

Ara fa quatre anys estan treballant en la mateixa finca a les Gavarres, i ens ensenya com estan arreglant un dels camins de la propietat per arribar a una zona del bosc on hi ha moltes alzines que es poden talar. El criteri correcte per començar a talar és deixar les més joves i treure les més velles; d’aquesta manera el bosc sempre es manté viu i les joves creixen més ràpidament i amb més força que les antigues.

També considera que és important estimar els boscos, respectar les alzines centenàries o no intentar treure el màxim benefici, perquè d’aquesta manera és com el bosc viu en millors condicions i al mateix temps, ells poden tornar a obtenir llenya del mateix lloc passats 10 o 15 anys.

Pensar amb el cap

«Les coses s’han de fer bé, s’ha de pensar amb el cap, perquè si l’únic que fas és pensar que d’aquí se’n poden treure tantes tones i s’arrasa amb tot..., no és beneficiós pel bosc ni pels que ens hi dediquem», explica Josep Balmaña.

D’altres feines que també fan són els manteniments i neteja de petites zones boscoses o tales d’arbres en els jardins. Per aquestes tasques sí que són els particulars que els hi paguen per la feina, perquè la quantitat de llenya que es genera és molt petita.

L’empresa treballa principalment quatre tipus de llenya: l’olivera, l’alzina, el pi i el suro

Treballen principalment quatre tipus de llenya: l’olivera, l’alzina, el pi i el suro. L’olivera és la més cara, però la que crema millor; l’alzina és la que va darrere i és pràcticament de la que més en produeixen; el pi és el combustible més barat, és el que té més percentatge d’aigua i quan s’asseca, el seu pes es redueix a la meitat; i el suro és un món a part.

A Catalunya, i especialment a les comarques gironines, hi ha una gran tradició surera. Les Gavarres compta amb grans extensions d’alzina surera, que és d’on Balmaña n’extreu el suro amb diferents finalitats.

 La temporada d’extracció de suro es cap al mes de juliol, sempre que es donin les condicions meteorològiques normals durant les estacions, i encara que no sigui així, és una feina que es pot endarrerir o avançar per setmanes o quinzenes. Tot és qüestió d’observar i comprovar que l’arbre es trobi en el moment òptim per ser pelat, i d’aquesta manera no en surti perjudicat.

Material molt versàtil

Les característiques del suro són simplement extraordinàries, és un material molt versàtil. Impermeable, aïllant acústic, lleuger i flexible, baixa transmissió de la calor, gran capacitat d’amortiment, durabilitat, resistència, etc. a més de tenir una increïble capacitat regenerativa.

Segons el propietari de l’empresa, quan el suro es pela, sempre que es faci correctament, li fa bé al mateix arbre, ja que la capa exterior oprimeix el seu creixement. Per fer-ne cinc cèntims, ells pelen i venen el suro per fer taps o destinats als pessebres de l’època de Nadal. L’obtenció d’aquest preuadíssim material és un procés llarg i complicat. Queda pendent una visita al juliol per comprovar-ho i parlar en profunditat sobre aquesta tradició.

Subscriu-te per seguir llegint