Els boscos i selves de la Terra s'enfronten a un nou problema: estan deixant d'absorbir CO2, el gas que amenaça el clima del planeta. Un article publicat a la revista Science pel professor del CSIC-Creaf Josep Peñuelas i Yongguan Zhang, de la Universitat de Nanjin, demostra que les masses forestals de la Terra comencen a estar esgotades, per saturació de diòxid de carboni.
Les plantes absorbeixen CO2 de l'atmosfera i emeten oxigen. És un procés que forma part del seu cicle vital. Es tracta d'un mecanisme que ajuda al clima, sobretot en situacions com l'actual, perquè els arbres actuen com un «segrestador» natural de diòxid de carboni. Després d'absorbir-lo, queda atrapat en les branques, el tronc i les arrels, i així l'exemplar va creixent. De fet, com més CO2 hi ha en l'atmosfera, millor els va als boscos (i en les últimes dècades se n'han ben afartat). Aquest gas fa, en resum, les funcions de fertilitzant per als vegetals.
Però, si tant de CO2 hi ha ara en l'atmosfera quin és el problema? L'estudi dels professors Peñuelas i Zhang l'explica clarament: de la mateixa manera que un humà no en fa prou de tenir el rebost ple de menjar, perquè també necessitarà beure, als arbres els sobra CO2 pertot arreu, però els falten altres ingredients: aigua i nutrients. Això està reduint l'«efecte fertilitzant» d'aquest gas, fins al punt que el seu rendiment s'ha reduït en un 50% des de 1982.
«La fórmula no té cap misteri. Les plantes, per créixer, necessiten CO2, aigua i nutrients. Per molt que augmenti el diòxid de carboni, si els nutrients i l'aigua no augmenten en paral·lel, les plantes no podran aprofitar l'augment d'aquest gas», ha explicat a l'agència Sinc el professor Josep Peñuelas.
Per demostrar que la falta d'aigua i nutrients redueixen la capacitat del CO2 per fer créixer les plantes, l'equip d'investigadors es va basar en les dades obtingudes en centenars de boscos estudiats al llarg dels últims 40 anys. «Aquestes dades mostren que les concentracions de nutrients essencials en les fulles, com el nitrogen i el fòsfor, també han disminuït progressivament des del 1990», segons el primer autor de l'article, Songhan Wang.
«Aquests resultats inèdits assenyalen que l'absorció de carboni per part de la vegetació s'està començant a saturar. Això té implicacions climàtiques molt importants que s'han de tenir en compte en les possibles estratègies i polítiques de mitigació del canvi climàtic a nivell mundial. La naturalesa disminueix la seva capacitat de segrestar carboni i amb això augmenta la dependència de la societat de futures estratègies per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle», afegeix Peñuelas.
De fet, la situació és tal que alguns boscos podrien passar de ser capturadors de carboni a emissors o, el que és el mateix, tindríem boscos que contaminarien l'atmosfera. L'afirmació pot semblar sorprenent, però cada vegada són més els estudis i recerques que demostren que anem en aquesta direcció, tant a Espanya (veure informació adjunta) com en el conjunt del planeta.
De capturar carboni a emetre'n
Un estudi publicat fa dos anys a Nature per científics del Laboratori de Propulsió a raig (JPL-NASA) va demostrar que el mateix Amazones pot passar de ser un capturador de carboni a un emissor, almenys en determinades zones. Aquest equip va esbrinar que una sola temporada de sequera a la selva amazònica pot reduir l'absorció de carboni del bosc durant anys.
En anys de clima normal, aquesta selva «pot ser un embornal de carboni natural, que absorbeix més diòxid de carboni de l'atmosfera del que expulsa». Però després del període de greu sequera entre 2005 i 2008 (repetida el 2015), la conca de l'Amazones va emetre 270 milions de tones mètriques de carboni per any, sense signes de recuperar la seva funció de segrestador de CO2. La matèria vegetal morta és un gran emissor de diòxid de carboni i la sequera no fa sinó augmentar aquest problema.
Els episodis d'aridesa (sense comptar amb l'augment d'incendis dels últims anys) poden invertir el paper del gran pulmó verd del planeta: «L'ecosistema s'ha tornat tan vulnerable a aquests esdeveniments de sequera càlida i episòdica que la zona pot canviar d'embornal a font de carboni, depenent de la gravetat i l'extensió», segons Sasaan Saatchi, director de l'estudi.
Aquest científic va explicar que la meitat de la pluja del bosc és produïda pel mateix bosc, perquè genera aigua que es transpira i s'evapora de la vegetació i el sòl, s'eleva cap a l'atmosfera i es condensa, caient en forma de pluja. Però la sequera mata als arbres, augmentant les emissions de carboni i reduint les precipitacions. Aquests canvis, al seu torn, augmenten la probabilitat de noves sequeres en el futur, establint un cicle destructiu que es va realimentant cada vegada més.
En definitiva, les grans dosis d'emissions de carboni a l'atmosfera durant les últimes dècades han permès als boscos «afartar-se'n», però en faltar-los aigua, de poc els serveix. A més, la sequera i l'escalfament (sense oblidar els grans incendis) els porten a expulsar cada vegada més CO?. Un futur inquietant.
Les masses forestals d'Espanya poden convertir-se en emissores de carboni aquest segle
Un estudi revela que els boscos de la península, tant si són pinedes com fagedes, estan esgotant la seva funció regeneradora de l'aire
Un estudi realitzat pels professors Santiago Sabaté i Carles Gràcia, de la Universitat Autòmoma de Barcelona (UAB), i Daniel Nadal-Sala, de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala que els boscos espanyols van camí de perdre la seva funció captadora de carboni i, fins i tot, de transformar-se en emissors nets.
Atès que el balanç de carboni consisteix en el resultat de restar al CO2 capturat per la fotosíntesi el que emeten les plantes durant la seva respiració (quan absorbeixen oxigen i emeten diòxid de carboni), i tenint en compte a més que han de sumar-se les emissions causades per la descomposició de la matèria vegetal morta (la qual augmentarà també a causa del clima més càlid), llavors el balanç podria acabar convertint-se en negatiu.
L'informe d'aquests científics conclou que els boscos d'Espanya podrien acabar sent emissors nets de carboni cap a la segona meitat del present segle. Per arribar a aquesta conclusió s'han basat en l'escenari climàtic que s'acosta, caracteritzat per la creixent aridesa que afectarà la Península Ibèrica, el descens gradual de les pluges i el major nombre d'hores de sol. Tot això augmentarà l'evaporació de l'aigua capturada pels boscos.
Per tant, les masses forestals espanyoles perdran eficàcia com a netejadores de l'atmosfera. La seva capacitat d'absorció i fixació de carboni, ja sigui a les pinedes del Mediterrani o als boscos del Cantàbric (encara que en menor mesura), es veurà summament minvada. Cal tenir en compte que l'arbre que més carboni captura és precisamemente el pi blanc (Pinus halepensis), present en tot el llevant espanyol.
En el cas dels boscos de faigs, al nord-oest peninsular, els efectes seran també visibles. A causa d'una menor pluviositat, els exemplars que creixen en cotes més baixes experimentaran el que es coneix com una migració altitudinal, és a dir, aniran colonitzant cotes més altes a la muntanya i aniran desapareixent de les més baixes. Per això, els autors de l'informe recorden que és necessària una adequada gestió dels boscos per evitar que la seva constant expansió acabi tenint efectes contraproduents./J.L.F.
