La megaerupció del volcà de Yellowstone podria acabar amb la humanitat?

Des de fa anys, la possibilitat que la humanitat desaparegui sota els efectes d’una megaerupció del volcà de Yellowstone, als EUA, és un tema recurrent en els mitjans digitals. Un simple recorregut per la web permet comprovar com aquesta gran erupció (que sens dubte tindrà lloc) és coneguda ja com la de la ‘fi del món’ i s’assegura que suposarà la fi de tota la humanitat. Però ¿serà realment així?

Els científics confirmen que el volcà de Yellowstone podria desencadenar conseqüències catastròfiques per a tot el planeta quan entri en erupció, sense descartar fins i tot que pugui arribar a generar una nova edat de gel. I és que cada 600.000 anys, aproximadament, es produeix el violent despertament d’aquest gegant, capaç de provocar cràters de desenes de quilòmetres de diàmetre en cada erupció. Atès que l’última erupció va tenir lloc fa 640.000 anys, teòricament la pròxima no hauria de tardar gaire a produir-se.

És considerat un supervolcà, ja que la seva potència eruptiva pot superar en 100 vegades la d’un volcà convencional. De fet, és una de les erupcions que més temen els geòlegs d’arreu del món. L’ONU ha alertat que l’hivern que provocaria aquesta erupció excepcional desencadenaria una fam mundial, ja que només deixaria reserves d’aliments per sobreviure durant uns quants mesos. I les repercussions, en tot cas, es prolongarien durant dècades.

Els científics han comprovat que Yellowstone només ha tingut tres erupcions en els últims dos milions d’anys. «Entrarà en erupció novament, però no se sap quan succeirà ni en quina escala», ha assenyalat Michael Branney, vulcanòleg de la Universitat de Leicester.

De tota manera, quan això passi, la cendra impactarà en pràcticament tots els Estats Units i el Canadà, i la major part d’Amèrica del Nord quedarà inhabitable. Segons les simulacions fetes per diversos grups de científics, les persones que resideixin en un radi de 1.000 quilòmetres moririen per l’explosió i les cendres emeses bloquejarien la llum solar, fet que provocaria una caiguda de les temperatures al planeta de fins a 10 graus. Aquesta baixada brusca podria perdurar durant una dècada, cosa que alteraria considerablement molts ecosistemes.

UNA SOLUCIÓ ARRISCADA

Una solució arriscadaLa NASA ha arribat a estudiar maneres per refredar el volcà i allunyar l’amenaça que representaria el seu despertament. Brian Wilcox, exmembre del Consell Assessor de Defensa Planetària de la NASA, junt amb altres científics que treballen per evitar l’impacte d’asteroides i cometes, va assenyalar: «He arribat a la conclusió que l’amenaça d’un supervolcà és substancialment més gran que l’amenaça d’un asteroide o un cometa».

Wilcox va detallar un dels plans de la NASA per refredar la cambra de magma i anul·lar el risc d’una erupció imminent. El pla implica perforar directament a la cambra i bombar tones d’aigua per refredar-la, i creiar així una megaplanta d’energia. Però qualsevol intent de perforar la bossa de magma podria debilitar la seva integritat i causar una erupció. És una operació summament arriscada, per la qual cosa el projecte de moment és lluny d’executar-se.

La Universitat d’Utah, per la seva part, ha transmès un missatge de calma i ha assegurat que, de moment, no hi ha indicis d’una erupció catastròfica a l’horitzó. A més, assenyalen que Yellowstone és la zona geològicament més ben vigilada del planeta, constantment monitoritzada amb més de 40 estacions sísmiques que registren ininterrompudament, durant les 24 hores del dia, els moviments de la terra en aquesta regió.

NO, LA HUMANITAT NO S’EXTINGIRÀ

No, la humanitat no s’extingiràNo obstant, i atès l’alarmisme amb què molts mitjans enfoquen aquest assumpte, el mateix Observatori del Volcà de Yellowstone, que s’encarrega de fer el seguiment de tot el que hi passa, va emetre recentment una nota en la qual clarifica quins serien realment els efectes d’una possible megaerupció. I la resposta és que la humanitat no desapareixeria malgrat aquest supòsit.

«Les seqüeles d’una explosió així no serien agradables, sens dubte, però no ens extingiríem. ¿Com ho sabem? Perquè aquesta situació de supererupció ja ha tingut lloc, i a més en dues ocasions», assenyala aquest observatori en la seva pàgina web.

Els científics d’aquest centre expliquen que l’explosió més recent del volcà es va produir fa 631.000 anys i va ser 10 vegades més gran que la gegant erupció de Tambora (Indonèsia) el 1815 i potser 100 vegades més que la de Pinatubo (Filipines) el 1991. Per tant, la seva capacitat destructiva és innegable.

No obstant, hi ha hagut erupcions encara més grans que aquesta a la Terra quan ja existia la humanitat i, malgrat això, no es va extingir. Aquests successos van ser l’erupció de Toba (Indonèsia), fa uns 74.000 anys, i la de Taupo (Nova Zelanda), fa uns 26.500 anys.

«Les evidències aportades per l’arqueologia suggereixen que la humanitat no va estar en perill pels efectes de l’erupció de Toba. Per exemple, els estudis de llocs d’homínids (tot i que no necessàriament Homo sapiens) a l’Índia mostren que hi va haver pocs canvis en les activitats abans i després de l’erupció, que es conserva gràcies a una capa de cendra generalitzada al sud d’Àsia», assenyala aquest observatori.

No obstant, sí que es van produir importants alteracions en les condicions de vida i en els ecosistemes a conseqüència d’aquesta gran explosió de Toba, la més gran registrada en un volcà fins ara.