Són sostenibles les dessaladores?

La greu situació de sequera que viuen Catalunya, Múrcia, Andalusia o la Comunitat Valenciana està provocant, a més de restriccions severes per preservar el proveïment a la població, un debat intens al voltant de la utilització d’aquest recurs. Els científics han llançat la veu d’alarma: «Hem de reformular el nostre model de consum d’aigua, perquè l’actual és insostenible».

Els enfocaments convencionals que es basen en la pluja i l’escorriment dels rius en àrees amb escassetat d’aigua ja no són suficients per satisfer les demandes humanes.

Altres recursos hídrics menys habituals, com ara la dessalinització, poden tenir un paper clau en la reducció de la bretxa entre l’oferta i la demanda d’aigua. Però dessalinitzar aigua suposa una descàrrega massiva al mar d’un residu concentrat hipersalí (salmorra), que requereix eliminació, cosa que és molt costosa i causa impactes ambientals negatius. A més, el consum d’energia d’aquestes instal·lacions és enorme.

Gairebé 800 dessaladores

Un estudi realitzat el 2019 per científics de Canadà, Països Baixos i Corea del Sud va revelar que existien en aquell moment al món 15.906 plantes de dessalinització operatives (prop de 800 a Espanya), que produïen al voltant de 142 milions de metres cúbics cada dia de aigua dessalada per a ús humà, el 48% a la regió de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord.

Els ecologistes qüestionen obertament el model més estès de dessalinització de les aigües. No rebutgen les dessaladores, ja que admeten que hi ha ocasions en les quals resulten necessàries, en ser l’única i l’última mesura que cal adoptar. Però exigeixen que s’hi utilitzin energies renovables, ja que són grans consumidores d’energia.

A més dels costos econòmics, l’aigua dessalinitzada té «un cost ambiental enorme», ja que el consum d’energia per fer el procés, tot i baixar molt des de les primeres plantes dels anys setanta, continua sent molt elevat. «Aquest consum, a més, produeix emissions a l’atmosfera», assenyala el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recentment ha alertat sobre tots aquests aspectes.

Catalunya, per exemple, compta amb dues dessalinitzadores que aporten 80 hectòmetres cúbics a l’any al sistema d’abastament AigüesTer-Llobregat, en menor quantitat a la Tordera (20 Hm3/any) i en major al Llobregat (60 Hm3/any), revela el CREAF.

«Durant els propers cinc anys es preveu destinar 250 milions d’euros a ampliar la de la Tordera i crear-ne una de nova (amb un cost de centenars de milions d’euros), al riu Foix, que tindrà una capacitat de 20 Hm3/any. Amb tot, arribaríem a una capacitat potencial total de 140 Hm3/any», apunta la biòloga Anna Ramon, responsable de comunicació al CREAF, que recull l’opinió de l’experta en gestió de l’aigua de la institució, Annelies Broekman.

Un altre aspecte important a considerar és que, a banda de la construcció de la planta en si, calen infraestructures «noves i costoses» per traslladar l’aigua dessalada a les zones on és necessària i que les infraestructures tenen «una vida tècnica limitada i requereixen manteniment », indica aquesta entitat científica.

gran Consum d’energia

«L’aigua potabilitzada té un cost ambiental molt gran, en primer lloc, pel consum d’energia per dur a terme el procés, que malgrat que ha baixat molt des de les primeres plantes dels anys 70 (des d’uns 8kWh/m3 a els 2,3kWh/m3 en els sistemes més optimitzats), de mitjana consumeix encara avui uns 4 kWh/m3», afegeix.

Com a comparació, una planta dessaladora d’aigua de mar d’almenys 1,5 hm3/dia de producció consumiria tanta energia com 639.000 habitatges, és a dir, més d’un milió d’habitants, segons els càlculs estimatius d’Annelies Broekmann, investigadora del CREAF. En termes generals, se suposa que un habitatge consumeix anualment 3.847 Kw/h com a mitjana.

Impacte marí

La devolució de les aigües salobres que no s’han tractat al mar, amb un alt nivell de salmorra, provoca un impacte sever a la vegetació aquàtica, especialment a la posidònia oceànica, una espècie vital per a l’ecosistema marí, perquè frena l’erosió de les platges i ajuda a mantenir l’equilibri biològic a les aigües, ressalten els experts.

La salmorra és considerada com a autèntic «verí per a la posidònia». Segons diversos estudis científics, causa un dany similar i fins i tot superior al de les aigües residuals de les depuradores. La salmorra que es torna al mar té una hipersalinitat gairebé dues vegades superior a la de l’aigua marina i, a més, arrossega també contaminants químics utilitzats durant el procés dessalinitzador, com biocides, antiescumants i antiincrustants, entre altres impureses. Així mateix, a causa de la canalització d’expulsió de la salmorra, aquesta arriba a tenir de 3 a 5 graus de temperatura més que la de la superfície marina.

Depurar

D’altra banda, tampoc no sembla una solució, més enllà del que és puntual, regenerar l’aigua que surt de les depuradores per a usos industrials, municipals o agrícoles. Les raons són les mateixes que en el cas de la dessalinització: el cost elevat del tractament i l’impacte ambiental.

«Quan no es reciclen, les aigües depurades tornen al riu, alimenten els cabals circulants i contribueixen a recuperar l’ecosistema fluvial», apunta el CREAF. «Però què passa si reciclem tota l’aigua en comptes de tornar-la al riu? Disminueixen els cabals i perdem la vida i el funcionament normal d’alguns rius», explica.

La dessalinització i la regeneració de l’aigua són, per tant, «solucions tecnològiques útils a curt termini per ajudar a afrontar sequeres puntuals, però que no es poden mantenir en el temps pel cost econòmic, energètic i ambiental», conclou el CREAF.

Aleshores, quina és la solució? «La més immediata, la més intel·ligent, passa per posar el fre a aquesta set insaciable, frenar la demanda i ser conscient del model socioeconòmic que mantenim per sobre de les nostres possibilitats», segons el centre, que advoca per «reflexionar sobre el model agrícola , urbanístic, turístic i industrial perquè es redueixi la quantitat total d’aigua que utilitzem», segons els experts d’aquesta entitat.