El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, va advertir ahir que jurídicament no veu una "sortida clara" al referèndum sobiranista que planteja el govern català, pel que va advocar per reforçar el diàleg i per impulsar una lectura "amable" de la Constitució. En una entrevista a l'emissora Catalunya Ràdio, Gimeno va assegurar que veu "complicat" i "difícil" convocar amb l'actual Constitució espanyola un referèndum sobiranista amb una pregunta que pugui ser "acceptable" per part del Govern central. "Realment és complicat", va advertir.
"Espero que els polítics siguin capaços de trobar la sortida, perquè des del meu punt de vista s'ha de fer des de la base del diàleg", va asseverar. Gimeno va insistir que jurídicament no veu una "sortida clara" al projecte de consulta, pel que va advocar pel diàleg, l'empatia i per una "interpretació amable" de la Constitució.
Intervenció militar
La Fiscalia ha decidit arxivar la denúncia impulsada pel col·lectiu "Catalunya Diu Prou" contra el coronel Francisco Alamán, que l'any passat va amenaçar en intervenir militarment Catalunya en cas que s'independitzés i que en cas de produir-se hauria de ser "per sobre el seu cadàver". La fiscalia considera que no hi ha "indicis racionals d'infracció penal" en les declaracions efectuades pel tinent coronel i que aquestes es van produir en "l'exercici ple del dret constitucional de llibertat d'expressió", segons va informar el col·lectiu "Catalunya Diu Prou" i van confirmar fonts de la Fiscalia de la Comunitat d'Astúries, on resideix el militar denunciat. La Fiscalia afirma, a més, que "d'igual forma que els denunciants expressen les seves idees sobre la independència de Catalunya", Alamán també "pot manifestar les seves opinions" sobre aquesta qüestió.
Segons el col·lectiu "Catalunya Diu Prou", que ara emprendrà accions a nivell europeu i internacional, el Ministeri Fiscal "tergiversa el sentit de la denúncia", ja que no va ser denunciat per ser contrari a la independència sinó per "inicitar a la violència" amb expressions com "La independència de Cataluña por encima de mi cadáver y el de muchos". Segons denuncien, el fet que el govern espanyol consideri a través del Ministeri Fiscal que les declaracions estiguin emparades per la llibertat d'expressió és un "perill real" i "hauria de posar en guàrdia les institucions catalanes i europees". Els eurodiputats catalans van demanar a la UE l'octubre passat que intervingués "de forma preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica". En una carta a l'eurocomissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, recordaven que la legislació comunitària preveu la possibilitat de suspendre el dret de vot d'un Estat membre si existeix un "risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns".
Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en representació d'ERC) van reclamar aleshores que s'avaluessin "els riscos reals d'una possible intervenció militar".
