Un senyor fugit de la justícia no pot ser president de res», declarava, ahir, el president espanyol, Mariano Rajoy, a la Cadena COPE, la ràdio dels bisbes, en referència a Carles Puigdemont, el candidat que JxCat i ERC volen investir màxima autoritat catalana. La CUP hi posa condicions: l'última que ha transcendit, plantejada en la reunió que les tres formacions independentistes van mantenir ahi al Parlament, que Aigües Ter Llobregat torni a ser una companyia pública. La qüestionada resolució del Tribunal Constitucional (TC) de dissabte, dictada amb «urgència excepcional» i sense «precedent», fa constar l'Alt Tribunal en els fonaments jurídics de la provisió judicial, prohibeix l'accés a la Presidència des de la distància i condiciona la presència de Puigdemont a l'autorització del magistrat del Tribunal Suprem Juan Llarena, que ja ha dit als diputats Oriol Junqueras i Jordi Sánchez que no podran sortir de la presó per ser al ple (la seva actuació política i social és «inconciliable» amb el permís, ja que hi hauria «la possibilitat» que «el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes», informa Europa Press). Hi haurà sessió? O la suspendrà Roger Torrent en compliment del dictamen del TC? Apareixerà Puigdemont? On?
Càbales i més càbales
Tot són càbales per intentar desxifrar els enigmes que planteja una política instal·lada en la metafísica, en la mística. D'escenaris probables n'hi ha tants com d'impossibles. Si no hi acaba havent investidura, l'ombra de l'article 155 de la Constitució podria allargar-se perillosament per als interessos dels partidaris de la «nova república». I si l'opció passa per situar de presidenta la número dos de JxCat, Elsa Artadi, amb l'únic objectiu de: a) ficar la Generalitat al sac; b) promoure a curt termini una reforma del reglament del Parlament que acabi beneint la Presidència a distància de Puigdemont? O ERC va de debò quan diu, en boca del diputat al Congrés Joan Tardà, que si s'ha de «sacrificar» Puigdemont, «se sacrifica» per molts matisos que aporti després el portaveu Sergi Sabrià («és el nostre candidat», però hi ha un «bé per sobre de tot que és el país»)? S'acabarà no celebrant el ple, com reclamen PSC, Cs i PP? Càbales, tot són càbales, hi ha més metafísica que política.
L'espectacle continua
L'espectacle, doncs, continua i Carles Puigdemont, en la versió il·lusionista, fa anar de corcoll les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que tenen policies i guàrdies civils apostats a la frontera amb França (vinga obrir maleters; ahir els controls eren ferris a la carretera de Campdevànol a Ribes de Freser), als ports i als aeroports (la histèria generada pels missatges intencionadament críptics del presidenciable Puigdemont va provocar ahir un escorcoll d'una avioneta a Ocaña, a la província de Toledo) i a les estacions de tren. El candidat de JxCat, que no s'ha deixat veure les últimes hores, mantenia ahir l'agenda que el situa a les vuit del vespre a la ciutat belga de Lovaina on, a petició dels sobiranistes flamencs del N-VA, explicarà (o no?) com va prendre al PSC l'alcaldia de Girona l'any 2011. Alhora, sol·licitava empara al president del Parlament, Roger Torrent, contra qui el PP, a través d'un agressiu Pablo Casado, disparava: «Té dos fills, ja sap què li espera», si permet la investidura de Puigdemont. «Que Forcadell li expliqui per què es va espantar», afegia el portaveu del partit del Govern per si a Torrent li quedava algun dubte. Puigdemont reclama al Molt Honorable de Sarrià de Ter fer el que calgui per «salvaguardar els drets i prerrogatives del Parlament i del conjunt dels seus membres». La distància que separen l'espasa i la paret que atrapen Roger Torrent s'escurça a marxes forçades cada dia, hora, minut que passa. Tic, tac.
I ara, el passeig Picasso
El dramatisme del moment es traduirà en noves mobilitzacions al carrer. L'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a manifestar-se «massivamente de forma no violenta» a prop del Parlament, que novament quedarà blindat per la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, en aquest cas. Un dels carrers que ocuparan els manifestants és el passeig Picasso, que ahir Carles Puigdemont retratava en el seu perfil a la xarxa social Instagram, amb un missatge volgudament provocador: «A 24 hores de la #InvestiduraKRLS [@KRLS és el pseudònim que el presidenciable de JxCat utilitza en diverses plataformes d'internet]. Pel país. Per les llibertats. Per les nostres institucions. Per la democràcia. Per la dignitat. Pel futur. Per tu. #RepúblicaCatalana». Això vol dir que Puigdemont farà acte de presència per, immediatament, ser detingut i posat a disposició del Tribunal Suprem que l'acusa de rebel·lió i sedició? Fa de molt mal dir: emetre pronòstics sobre eventuals moviments de l'encara presidenciable és cosa de valents. Amb la gran incògnita pendent de ser aïllada, es preveu que hi hagi molts «Puigdemonts» deambulant pels voltants de la Ciutadella. Col·lectius independentistes com @CatalanLegion conviden a acudir-hi disfressats amb caretes de @KRLS (que es poden imprimir a casa). «Tossudament alçats. Defensem la democràcia. Defensem el Parlament. Defensem el president», diuen. Tot molt místic. Metafísic.
