El veredicte del Grup de Treball de Detencions Arbitràries (GTDA) de l'ONU fet públic abans d'ahir, arribà en un moment clau. Ben Emmerson, advocat britànic que es mou en la defensa dels líders catalans convocà una conferència de premsa a Londres, per explicar la decisió de l'ens de l'ONU. El GTDA, que dirigeix l'alta comissionada Michelle Bachelet, està format per cinc experts: el mexicà José Guevara Bermúdez (president), l'australiana Leigh Toomey (vicepresidenta), la letona Eline Steinerte, el sud-coreà Seong-Phil Hong i, del Benín, Sètondji Adjovi. Segons ells, en un resum breu, tots els actes relacionats amb el procés català formaren part dels drets fonamentals, civils i públics i es van fer sense implicar violència de cap mena; així les coses, Espanya conculcava 11 articles de textos internacionals signats: els líders catalans foren detinguts arbitràriament, de forma il·legal, i estant sent jutjats per un tribunal incompetent amb jutges parcials i amb influències d'altes instàncies de l'Estat. Espanya, requerida a facilitar informes de com s'ha arribat on som, ha de deixar en llibertat tots els presos, oferir-los una indemnització i suspendre els càrrecs que pesen sobre ells i sobre els exiliats. Segons Emmerson es tractava d'un veredicte vinculant que oferia la darrera oportunitat per solucionar el conflicte català: diàleg a partir d'una mediació en què les dues parts es comprometin a respectar els resultats d'un referèndum acordat, si no vol entrar en un laberint d'atzucacs que l'acabarien perjudicant. La vigília, s'havia fet públic el rebuig del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TDH) de la demanda de Puigdemont, Forcadell i 74 diputats més contra l'anul·lació del ple del 8-X, en què es pretenia avaluar els resultats de la consulta de l'1-O segons demanaren a la mesa dos grups parlamentaris sobiranistes. Per a Estrasburg «la decisió de la mesa d'autoritzar la celebració de la sessió plenària suposava un clar incompliment de les decisions del TC»; ítem més: la suspensió d'aquella sessió plenària «era necessària en una societat democràtica». En l'argumentari acceptava que un partit polític pugui fer campanya per un canvi de les estructures legals o constitucionals de l'estat, sempre que el canvi proposat sigui compatible «amb els principis democràtics fonamentals». (Traduït: una cosa és la llibertat d'opinió, fins i tot desobediència civil, i l'altra una DUI!).