15 de desembre de 2019
15.12.2019
Diari de Girona

«M'agradaria un pacte més sòlid amb ERC pel Govern; ajudaria a Catalunya»

15.12.2019 | 00:37
Ximo Puig al Saló de corts del Palau de la Generalitat valenciana.

Per què una reforma federal de la Constitució és la solució a la crisi territorial a Espanya?

No és una solució tancada. El que vaig dient és que la fórmula federal de corresponsabilitat entre el Govern i les autonomies és una solució bastant raonable per un Estat compost com ho és Espanya. Què és el que hem de superar? Les asimetries que existeixen i que afavoreixen les desigualtats.

Però quina és la diferència amb el model de descentralització que ja tenim ara a Espanya?

Un espai federal final que ha de generar una igualtat dels drets i dels serveis. La diferència fonamental és que es puguin generar més espais de solidaritat i de cooperació territorial. És vàlida la Constitució del 1978? Clar que sí. En els principis fonamentals. Però s'ha de reformar, juntament amb el model teritorial, per atendre altres qüestions com la igualtat entre homes i dones, blindar les pensions... No es pot fer de forma unilateral. S'han de buscar acords. Però per això cal tenir una mentalitat de pacte. Hi ha dirigents del PP, com per exemple José Manuel García Margallo, que en algun moment han tingut en compte aquesta mirada federal.

Però una reforma de la Constitució és molt complicada. I els problemes són aquí i ara...

És que abans es poden fer coses. Crec que s'ha d'obrir una via d'actualització immediata de l'estructura autonòmica per treure'n el màxim partit. Com? Amb la reforma del Senat. La Constitució diu que ha de ser una cambra territorial. I no ho és. Amb voluntat política es pot fer ja. Exemple: un calendari per celebrar la Conferència de Presidents Autonòmics amb el Senat cada sis mesos al marge que el govern de torn decideixi o no convocar-la. Amb un ordre del dia, una dinàmica pròpia de treball, unes conclusions...

A Alemanya, per exemple, el Senat és molt més reduït i alguns presidents dels «lands» formen part de les delegacions territorials...

Ja m'agradaria... Aquí, per exemple, es podria fer amb la participació dels parlaments autonòmics per fer-ho més plural. És un model raonable. El més important és donar-li contingut al Senat. Primer, com deia, amb la Conferència de Presidents. Però també, en segon lloc, amb les comissions sectorials entre els ministeris i els consells autonòmics. No es pot respondre a una qüestió de jerarquia del Govern d'Espanya. Hi ha moltes competències compartides. Han de tenir una dinàmica pròpia i reunir-se al Senat.

Va dir el dia de la Constitució que la seva proposta buscava tallar l'independentisme i frenar la recentralització. No creu que el punt de trobada, com el 1978, és un model autonòmic actualitzat i corregit?

Després de quaranta anys de Constitució, hem vist que el model autonòmic, que ha sigut una història d'èxit, té una sèrie d'insuficiències i s'ha esgotat. Necessita aquesta reforma. Espanya està formada per nacionalitats i regions. Però és que la Constitució no diu ni quines són. La Carta Magna, en si mateixa, té una voluntat de ser reformada. El model autonòmic ha de reajustar-se en els elements de cooperació, que no existeixen. És el fonamental.

Vostè planteja aprofundir en l'Estat de les autonomies des d'una visió federal. Això facilita una sortida a la crisi catalana?

La crisi catalana no se soluciónarà amb una qüestió concreta. El que sí que està clar és que al que hem d'aspirar és a la igualtat entre els ciutadans però a la singularitat de cada nacionalitat o regió. Ara hi ha una asimetria. Hi ha autonomies amb més competències, altres amb menys. Unes tenen més ambicions que altres. I no passa res. El que s'ha de garantir és la igualtat entre tots, que és el que ara està en qüestió. A mi no m'importa tenir o no les institucions penitenciàries. Però sí que vull les mateixes oportunitats que bascos o catalans per la Sanitat, Educació, Benestar Social... És una solució per poder avançar en l'equitat. Federar és unir, no separar. Ningú es planteja que Baviera, que és un estat lliure associat a Alemanya, es vulgui separar. Però aquí tenim una dreta que té una mentalitat arcaica.

La sortida a la que s'arribi amb Catalunya pot ser una solució real o només per ajornar el problema?

El primer és que s'ha de tenir la voluntat per resoldre'l. Hi ha opcions polítiques que no tenen aquesta voluntat i que continuen al marge de la realitat del que pensen quasi la meitat de catalans. I així no es pot avançar. Hem de parlar. Amb un marc que és la Constitució. Però el bloqueig no condueix a res. Va ser un error la via unilateral de l'independentisme. Però davant d'això no podem caure en l'error gravíssim de recentralitzar. De no entendre què és Espanya. Quan ara l'extrema dreta aposta acabar amb les autonomies, amb el que vol acabar és amb l'esperit de l'Espanya plural. I la Constitució és la foto d'aquesta diversitat.

Està d'acord amb Miquel Iceta en què hi ha vuit nacionalitats dins d'Espanya?

Hi ha uns Estatuts d'Autonomia, que ho diuen i la Constitució ho reconeix. I l'Estatut valencià és un dels que ho inclou. Som una nacionalitat històrica. La Generalitat Valenciana no és un invent del 1978 com planteja l'extrema dreta. Espanya ha sigut plural en el conjunt de la seva història.

Per què vostè, davant d'altres barons del PSOE, avala l'acord amb Podem per governar?

Crec que és el més proper al que han votat els ciutadans. És la majoria social en aquests moments.

Però hi ha companys seus del PSOE a qui els agradaria més una abstenció del PP...

I com es fan després uns pressupostos? Com avancem? La solució de l'abstenció del PP és impossible. Des del lideratge d'Aznar, el PP no ha tingut el més mínim gest de generositat. Mai. El PSOE pot dir que ha afavorit aquests espais de consens. Però l'enfoc de «l'azanarisme» va generar la divisió i la incapacitat de la dreta per poder arribar a acords. La majoria dels espanyols volen un govern progressista. Ho han votat. I no una. Dues vegades.

Per què creu que la negociació i l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya ha d'anar més enllà de l'investidura?

Necessitem un govern amb una certa estabilitat. Ja entenc que serà complicat, però s'han d'aprovar lleis, pressupostos... I és necessari sumar més vots. A mi m'agradaria un pacte més sòlid amb ERC. I per altra banda, també crec que un cop formulat aquest govern progressista, s'han d'oferir acords a la dreta democràtica -en referència al PP i C's- pels grans acords.

Integrar ERC en la governabilitat d'Espanya pot contribuir a normalitzar la tensa escena política a Catalunya?

Tot el que sigui incorporar la visió del partit que ha sigut el més votat a Catalunya, ajudaria. Però ho veig molt difícil. S'han de buscar fórmules per facilitar l'encaix.Des del pragmatisme. A ningú se li demana que renunciï a ser independentista. Però s'ha de sumar una majoria i governar per a tots. Va passar a la Comunitat Valenciana amb el PP i ara amb Torra a Catalunya. Governen únicament per una part de la població.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook