n la inflació de presidents que viu Catalunya -el «legítim» de Waterloo, l'inhabilitat Quim Torra, el que sortirà de les eleccions del febrer- mai saps on et pot sortir el pròxim. Doncs va ser al Parlament, quan l'oposició, empesa per una evident voluntat de conya, es va referir ahir en diverses ocasions a Pere Aragonès com a president.
Per entendre la profunditat de la facècia cal tenir en compte que se celebrava a la cambra la primera sessió de control després de la inhabilitació de Quim Torra, i també el pacte al qual JxCat i ERC han arribat per pilotar la transició fins a les eleccions.
Enmig d'una profunda desconfiança mútua, els partits del Govern van acordar que ningú trauria profit polític de la situació. Aragonès és formalment, fins al febrer, «vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat».
A més, JxCat va col·locar la consellera de Presidència, Meritxell Budó, per fer-li ombra, i qualsevol dels dos podia rebre preguntes durant la sessió de control.
Però una cosa són els formalismes i una altra, la baralla política. L'oposició no té interès a participar en el pacte de no agressió independentista: tots els partits sense excepció van dirigir les seves preguntes a Aragonès, i cap a Budó. Tota la sessió va girar entorn del paper de cada un després de la inhabilitació de Torra.
«Ja sé que no li agrada»
Jéssica Albiach, dels comuns, va ser qui més va incidir en l'assumpte. «President, ¿vostè defensa la cooperació intel·ligent o la confrontació intel·ligent amb el Govern?», li va preguntar a Aragonès. «President no, perquè no hi ha president. No n'hi haurà un de nou fins que la ciutadania l'esculli», va respondre l'al·ludit. «Ja sé que no li agrada, però vostè és president en funcions», va insistir Albiach.
Aragonès va repetir en diverses ocasions l'argument que no se li pot dir «president» perquè el que hi havia «ha sigut inhabilitat per posar una pancarta» i «no s'ha de normalitzar el que no és normal». Però això no va evitar que, per exemple, Alejandro Fernández (PP) li digués que «corre el risc de passar a la història com a Pere Aragonès el Limitat», perquè té les funcions retallades.
«A veure si ho dic bé: honorable senyor vicepresident de la Generalitat en funcions de president», va encapçalar després la seva pregunta Miquel Iceta (primer secretari del PSC).
«Ha fet broma amb la denominació, però nosaltres mai normalitzarem la repressió», li va respondre Aragonès.
Les cares dels pocs diputats de JxCat presents a l'hemicicle eren un poema. I els d'ERC, malgrat que formalment van ser impecables en la defensa del pacte de no agressió amb els seus socis, van tenir sort que estem en temps de mascareta obligatòria, i no podia saber-se si a algun se li dibuixava un somriure sota el nas.
